Bravo, les dones

Foto: Gettyimages

Cada cop més, les dones, amb la seva capacitat d’estar presents en els diversos fronts del món empresarial, cultural i altres àmbits que conformen l’entramat de la nostra vida quotidiana, empenyen amb més força. És impressionant. Una prova ben recent n’és l’Os d’or que ha guanyat Carla Simó a la Berlinale. Amb la pel·lícula Alcarràs aquesta gran directora catalana de cinema ha demostrat que està molt al cas dels problemes que pateix el món rural del nostre país. Amb el seu magnífic treball també evidencia clarament que fer cinema en català és possible quan el dirigeix una dona que sap el que porta entre les mans.
No he vist la pel·lícula, però segons es comenta és un homenatge a una família pagesa que conreen fruita en la seva propietat, donant feina a tots els de casa, grans i petits. En aquests moments que sembla que tot va malament, el film relata una bonica història on els protagonistes no són actors, són pagesos. L’argument desenvolupa la complexa temàtica que està a l’ordre del dia; estendre plaques fotovoltaiques en tota la propietat. No hi ha dubte que si li han donat el premi és perquè se’l mereix, i parlat en català, com ho fan els de Lleida que encara té més mèrit. Això ens demostra que malgrat que sovint ens toquin els nassos als catalans pel nostre idioma, totes les llengües del món són bones per crear. Sincerament, penso que aquest premi ha estat un honor i un triomf farts de sentir que amb el català no es pot anar enlloc. Que es fotin!!
Per mencionar una altra tasca on les dones tenen una iniciativa cada cop més notable és, la de la seva integració en el món agrari de la vinya i el vi. Històricament, els homes sempre han estat els patrons en el sector del camp. Segons algunes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, tot i que en els darrers anys ha augmentat el nombre de dones que treballen en aquest negoci, encara són poques les que s’hi dediquen a treballar plenament, però com deia, van a més. És un món que els agrada i els cau bé. Són pulcres, romàntiques i algunes molt fines a l’hora de fer els cupatges corresponents per elaborar bons vins i caves.
Sempre hi ha hagut un col·lectiu de dones fortes, que són la força invisible de qualsevol negoci o comerç. La mare ho era. Generalment, elles no en són les propietàries de les explotacions -ho són les seves parelles o els pares, això ha fet que no s’incloguin en cap registre en particular. La mare sempre s’havia cuidat de tot i de tots, la família, la botiga, el bestiar, i sabia més que ningú què passava a cal Escrigas, però quan hi anava algú a preguntar per qualsevol tema, encara que ella ho sabés; no sé – deia, val més que ho preguntis al meu home. Era la seva manera de respectar el seu compromís de submissió i prudència. L’home era qui manava. N’hi ha moltes de dones que han dedicat tota la vida al camp, i també moltes de joves que s’hi han incorporat recentment, i és encoratjador veure la quantitat de projectes nous que hi ha, de cellers i de la forma que pretenen encarar el futur del seu negoci amb el baix preu del raïm, i altres complicacions que se’ls presenten. Se’n sortiran.
Però no tot són flors i violes per a les dones. Amb tants valors creixents i empremta femenina et quedes astorat quan veus a la televisió els plors d’una nena afganesa de no més de dotze anys plorant de ràbia perquè li han prohibit anar a l’institut. Com ella n’hi havia milers que també ho feien. Un altre trista i cruel notícia que fa referència a les dones és, la de la parella catalana que havia llogat el ventre d’una dona d’Ucraïna per gestar al seu fill. Al no poder-la recollir en el precís instant del part i amb un l’excessiu retard, la dona li havia començat a agafar més efecte que el desitjat al nadó i ara, li sabia greu desprendre-se’n. Vingui quan vulgui a veure-la a Sabadell, li van dir. Quina solució oi? No la veurà mai més.
Fa pocs dies que ha arribat per tots nosaltres una noieta gentil, simpàtica, extraordinària i bella. La primavera. Ella pot representar qualsevol cosa que no malmeti res d’allò que estimem tant i que ens apropi encara més a tot el que desitges de tot cor. Ocells, arbres, plantes i tota mena de bestioles s’encenen amb vigor al nou despertar d’aquesta època que ens arriba cada any, meravellosa i subtil.

Herbes per cuinar:

És l’hora d’anar al mercat a comprar les teves herbes per cuinar. El romaní, l’orenga, la sàlvia, el marduix, el julivert, el curri, el timó… Per començar ja en tens prou.
Ho pots plantar en qualsevol racó on hi toqui el sol amb terra bona o deixar-les en el mateix lloc, regant-les cada dos dies. Quan es malmetin en compres de noves. Sobretot que en la teva cuina no hi faltin mai els aromes primaverencs de la terra. És un privilegi que no podem obviar de cap manera.!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin