Benvolgudes santfruitosenques.

Ha arribat l’hora, reconeixem que som una plaga? Convidem-nos a observar l’entorn, “la natura”, les mosques o les formigues, per exemple. Observem com han començat la seva incessant activitat recol·lectora de queviures per sobreviure durant l’hivern, sortejant milers de deixalles i residus que hem abocat en l’indret inadequat. Si som capaços de veure, enlloc de mirar, apreciarem com la natura esdevé una font inesgotable de recursos i d’exemples, de petites mostres per a l’evolució, per a la supervivència. Donem una ullada a la piràmide de Maslow, publicada als anys 60 o 70, en el marc de la teoria de la motivació.

L’Estado espanyol i, per extensió, les elits locals i mundials ens han estat utilitzant, literalment, com a esclaus. Per ser més concrets, pels anys 80, quan es va construir la infraestructura de la seva democràcia. Van blindar-nos, privar-nos de l’evolució, ens han sotmès durant quaranta anys “democràtics”.

En aquella època, Gardner, va publicar la seva teoria sobre les intel·ligències múltiples. Posteriorment, Goleman, amb el coneixement recopilat va desenvolupar la teoria de la intel·ligència emocional. Aquesta permet treure’s les ulleres, veure la incapacitat emocional i l’esclavisme que patim.

L’origen de la major pandèmia que assola el planeta, universalment, no és el Covid-19. No us deixeu enganyar més, és l’egoisme; disfressat d’individualisme i consumisme. No estem desenvolupats o educats emocionalment i aquest factor és el que ens resta credibilitat i empobreix.

Disposem dels ingredients per elaborar un pla per combatre’l. Amb sentit comú i bona fe, no n’hi ha prou per sortir de l’egoisme. Si alcem la mirada, veurem que no estem sols. Encara que no comptem amb un cuiner -de reputat prestigi- al nostre costat; segur hi ha alguna humil ànima, en algun indret que -des de l’amor i amb passió- ens guia, des de la seva distància, grata i altruïstament, ens ofereix la seva saviesa per guarir els mals i esdevenir una societat més pròspera.

Ens cal prendre consciència que d’aquesta olla n’hem de menjar tots, és suficient raó per insistir en escoltar la veueta que guia, sense fer soroll i des del respecte, oferint la seva millor versió perquè ningú més es vegi obligat a caminar sol i tingui el dret d’expressar-se adequadament, i per la llibertat de tots els pobles oprimits.

Ens agradaria que la nostra vila esdevingués un referent. Somiem en el dia que les santfruitosenques tastem i aprenguem a elaborar aquesta recepta bàsica. Confiem en que cadascú hi aporti la seva dosi de creativitat, fet que no dubtem ni un instant, de que així serà. Recordem que, fins i tot, la Carme, en Jordi, en Carlos o en Nandu; per arribar on són, primer, van aprendre a ferrar un ou.

No ens mal interpretem, cadascú de nosaltres som capaços d’aprendre allò que ens interessa o necessitem; sobre la marxa, a mesura que ens resulta imprescindible, o que volem. No obstant, l’èxit, en l’ampli sentit de la paraula; s’assoleix abans en grup -en equip- que en solitari; de nou ens remetem al regne animal per a què n’extragueu conclusions, un bon exemple n’és el llop.

L’humà, com a ésser viu, té un procés natural. La plasticitat del nostre ser té data de caducitat. Som nosaltres els que tenim els recursos limitats, no la Terra. Modifiquem el que volem per satisfer els nostres capritx i necessitats. Quan la principal modificació la necessitem nosaltres mateixos, en el nostre interior. Pel que ens ha ensenyat Gaia, solem aprendre aquesta lliçó quan ja és massa tard.

Les conseqüències d’utilitzar qualsevol recurs, sense saber com funciona i orientat a l’egoisme, al benefici o poder individual, sense cap objectiu concret; porta al desenvolupament de diverses malalties, patologies orgàniques, a l’aïllament i al fracàs.

Mirem-nos al mirall, sortim a fer un tomb, què ens mostren per la TV? Les ferides obertes del planeta, de la nostra terra, la nostra societat. Ens empassem el nostre patiment, el nostre ressentiment i la nostra culpa amb llaminadures, menjar deixalla, milers de quilocalories, begudes alcohòliques, medicació o substàncies estupefaents; passivament. Què esperem mentre sobrecarreguem els nostres cossos? Mentrestant, trobem la resposta, seguim bocabadats, canviem de canal, …, seguim omplint les butxaques de l’opressor, buidant els nostres cors i omplint les nostres ments amb entreteniments inútils.

Amb tot això, us participem d’una bona notícia. Hem trobat la peça del trencaclosques que s’havia perdut, extraviat. Ens necessitem juntes, unides, des de la individualitat, revitalitzarem l’engranatge. Tornarà a girar -en el seu sentit natural-, de nou. Guanyarem en salut, alegria i felicitat, perquè tothom i ningú, és el fruit que ha escollit ser, tots som fills de les circumstàncies. La circumstància que no hem escollit i no volem perdre és la vida. Com a part del joc em d’acceptar les seves normes: ecològiques, saludables i humanes; per participar i no ser ignorat.
Salut i optimisme.

La Kriss de Cal Víctor