Benvinguda primavera

S’apropa la Primavera, fa vent, però les plantes reviscolen,
i el fred va quedant més lluny.
Floreixen margarides, pensaments, boixacs, japòniques…
També els lliris blaus de marges que Van Gogh va saber lloar.
La vida reneix, i un gran desig també em reneix dins el cor.
Vull que s’acabi la misèria i que la justícia sigui justa per tothom.
Que els mals governants marxin ben lluny i no tornin mai més
Que les persones puguin tenir un treball per poder viure amb dignitat
Si hem de refer la vida amb profundes cicatrius, ja ho farem.
Serà massa, creure que hi hauran menys dolenteries i crueltats?
Que trobin bon senderi les persones que només en tenen per fer mal?
És una innocentada creure que la empatía pot lluir com un gran sol?
Primavera bonica, ajudans a fer el miraclet,
fes germinar en els cors dels humans més capacitat de discernir.
D’enemistats i misèries rancunioses, de fer tantes coses malbé,
el món ja n’està massa ple.
Teresa Riquelme

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin