Arrancada de cavall i parada de burro

Redacció 14 de setembre de 2019

887 Views

Un grup de nois i noies molt joves es mouen en una furgoneta per un camí sense asfaltar d’aquests que sembla que no van enlloc. És una hora tranquil·la. No es veu ningú. No es coneixen aquells camins ni aquells verals, però no van perduts, gràcies als navegadors es mouen segurs. Tenen molt clar quin és el seu objectiu i no defalliran fins que ho aconsegueixin. Són joves i volen canviar el món. Creuen fermament en el què fan.

A pocs quilòmetres, a la mateixa hora ell està per d’altres coses. Tranquil. Es lleva cada dia al matí molt d’hora i treballa de sense parar. Cada dia. Sense descans, sense vacances. Tot i així els números li surten justets a final de mes. Sap que no es farà mai ric, però somnia en no perdre el què té i poder continuar fent el què fa. Li encanta la seva feina.

Els joves arriben a la tanca, baixen de la furgoneta i rebenten el cadenat. Obren les portes de la granja de conills i n’alliberen uns quants exemplars. Els treuen de les gàbies. Ho emeten tot en directe per les xarxes socials. Els posen en unes gàbies d’aquestes per mascotes. Se’ls emportaran. Han aconseguit el seu objectiu. Han alliberat els animals. De la gàbia del ramader a la seva gàbia. La seva gàbia és molt millor, no acabaran a l’escorxador.

A ell li sona el mòbil. Una veu alterada l’alerta que algú està entrant a la seva granja de conills i li està robant el bestiar. Ell es desespera. Només li faltava això. Corre cap a la granja. Els veïns s’avisen els uns als altres del què està passant i corren també cap allà. Quan hi arriben troben la furgoneta que surt amb els animals. Tots fan pinya i els aturen.

Estan molt enfadats perquè els roben el bestiar. Criden. No hi ha ni cops ni amenaces, però no els volen deixar marxar fins que els hi tornin els conills!. Els activistes s’hi neguen, amb el mòbil a la mà perquè tothom ho pugui veure en directe a les xarxes socials. Diuen que un granger els està assaltant. Ho fan en anglès perquè arribi a tots els racons. No entenen perquè aquells senyors estan enfadats. De fet no entenen res.

Uns dies abans van fer una altra acció i no van tenir cap entrebanc. Van entrar a una granja de vaques. Allà a ple sol es van trobar uns vedells de només dies o setmanes de vida a les seves casetes. Feia calor, i estaven sense menjar ni aigua! Pobres bèsties! van pensar. Animals maltractats. I se’ls van emportar. Van fer-ne tant ressò com van poder i alguns mitjans de comunicació els van donar veu. Tothom escandalitzat. Sense aigua! I amb aquesta calor!. Van tenir protagonisme i van sentir-se líders. Però s’equivoquen, i és que el què no saben els activistes és que com qualsevol nadó, els vedells acabats de néixer no poden beure aigua, només llet. I per això el granger de manera regular els hi dóna amb biberó. Coneixen poc el món rural però tot i així l’ataquen i el criminalitzen.

Diuen que lluiten pels drets dels animals, que volen salvar-los, per això se’ls emporten a casa. Ja hi tenen porcs, vedells i gallines. També tenen una pàgina web des d’on accepten donacions per finançar la seva lluita. Planegen els cops meticulosament. El noi que ho capitaneja tot només té 17 anys. I és de Mataró. Es va fer veure per primer cop intentant boicotejar la festa dels tres tombs a la seva ciutat. Acusava els participants de la desfilada de maltractadors d’animals. Penja fotografies a Instagram donant un biberó a un porc al menjador de casa o cuidant una gallina «alliberada». S’ha convertit en una estrella a les xarxes. Jo no el veig com una estrella. El veig més aviat un estrellat. Què farà quan el porc faci 100 kg? O quan la gallina se li escapi i se li cagui per les parets? O quan el vedell es converteixi en un toro de 700 kg? Com els mantindran dins una ciutat? La meva opinió: arrancada de cavall i parada de burro. Queda tot dit.

No coneixen el maneig dels animals, ni la pagesia. No coneixen res. Tot s’ho miren des del seu prisma. Visió única i desconeixement absolut. Sense pensar. Això sí, són els nous líders de les xarxes socials. Anem bé.

Marina Puigdellívol