0 Shares 124 Views

Ara ve Nadal.

5 de desembre de 2021
124 Views

Per: Rosa Camprubí –

La setmana passada en Miquel Puig ens parlava de les dificultats de parlar i escriure amb normalitat en català en la seva infància i adolescència, i tot i que jo encara sóc de la generació dels que vam estudiar en castellà i per tant li dono la raó, a la meva època la situació ja començava a remetre, i la nostra llengua de mica en mica es va anar fer present fins arribar a ser oficial. Tot i així, però, la majoria dels de la meva edat, l’hem hagut d’aprendre a parlar i escriure correctament de grans i això vol dir que molts encara no la dominem al 100% i no som ningú per a donar lliçons, però si que molts també ens esforcem per a millorar una mica cada dia.

Tinguem en compte que si no ho fem així, si no hi posem tots el coll, ho tenim pelut, doncs són molts els factors que tenim en contra, i cada dia més.

Afortunadament ja no diem segons quins castellanismes com ara “debers” i “busson” que ens deia el Miquel, però per contra, ara tenim altres influències ja sigui amb expressions mal dites com per exemple parlar del “món mundial”, paraules catalanitzades amb una clara influència de Sud-Amèrica com ara “events” o bé la proliferació de l’anglès en molts àmbits de la nostra vida.

El Regió7 del dissabte 20 de novembre, precisament parlava també d’això, quan feia palès l’ús exclusiu de l’anglès en la terminologia específica d’alguns esports que es practiquen a casa nostra.

És molt difícil com a individus lluitar contra la globalització i els efectes negatius que això té sobre llengües com el català, i més quan veiem que organismes oficials també fan servir l’anglès per a denominar segons quins espais o equipaments. Però  una cosa que sí que podem fer, esforçar-nos per parlar cada dia una mica millor, ja sigui a casa, a la feina, amb les nostres famílies, la nostra mainada, els nostres amics, el nostre entorn, etc…

Però sobretot, i permeteu-me que torni a parlar d’una cosa que ja ho he fet per activa i per passiva, i fins i tot n’he escrit algun text per a aquest setmanari. Hem d’intentar no canviar ni adulterar el vocabulari dels costums més entranyables i nostrats.

A veure si aconseguim que enguany, per Nadal, no hi hagi ningú que “cagui el tió”, sinó que a l’interior de totes i cadascunes de les llars o dels espais on es practiqui l’ancestral tradició de picar un tronc amb un bastó, sigui perquè “fan cagar el tió”.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com