Any Lluís Espinal 2020. Qui era en Lluís Espinal? (I)

Redacció 15 de desembre de 2019

974 Views

Aquest divendres 13 de desembre a les vuit del vespre a la Biblioteca Municipal tindrà lloc l’acte inaugural de l’Any Espinal amb el debat Memòria a viva veu on familiars i amics explicaran de primera mà la persona de Lluís Espinal. Abans, però, s’haurà fet l’acte institucional de la presentació de l’Any Espinal a la Sala de Plens de l’Ajuntament.
Però qui va ser en Lluís Espinal? Si ho preguntéssim pel carrer segurament molts poc ens ho podrien dir.

Lluís Espinal Camps va néixer el 2 de febrer de 1932 a Sant Fruitós de Bages, on va passar-hi la infantesa. Era el petit de set germans, els seus pares eren masovers a la Torre del Batlle. Orfe de mare ben aviat, va ser una germana qui el va cuidar. Posteriorment la seva família va anar a viure a Manresa. Ell va ser escolà a La Cova i un company seu, mossèn Josep Torras, rector que va ser de Sant Fruitós, recorda que un dia va dir que volia ser “Sacerdot Jesuïta, Missioner i Màrtir”.

Entre els anys 1944 i 1949 va estudiar secundària a l’escola i seminari menor de Sant Josep a Roquetas (Tarragona). Acabat el Batxillerat va entrar com a novici de la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa). El 15 d’agost de 1951 va emetre els primers vots. Era seriós, una mica tímid, exigent amb ell mateix, amable amb els altres, alegre, vitalista, enginyós i amb un fi sentit de l’humor.

Estudià Humanitats, Literatura Clàssica Grecollatina i Filosofia a Sant Cugat va realitzant el seu treball de final d’estudis sobre el Problema del Mal. Va ser professor de Literatura Grega i Poesia Llatina al col·legi de Sant Pere Claver per a estudiants jesuïtes a Raïmat. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, amb la tesi L’Antropologia de Lucreci. Aquests anys ja era un crític del Franquisme i del seu lligam amb l’Església, amb el “nacional-catolicisme espanyol”.

El 1959 començà els estudis de Teologia a la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat de Vallès que acabaria l’any 1963 amb la tesi Teologia i Simbologia. El 29 de juliol de 1962 és ordenat sacerdot a Sant Cugat. Aquest mateix any funda la revista trimestral Selecciones de Teología, revista que encara continua i que condensa els millors articles de teologia publicats en revistes de tot el món.

El 1964 va anar a Bergamo (Itàlia) per estudiar Periodisme Audiovisual en l’especialització “Cinema i televisió” a l’Scuola Superiore de Giornalismo i Mezzii Audiovisuali de la Universitat del Sacro Cuore de Milà. Va col·laborar en la direcció i muntatge d’una pel·lícula sobre el Condiottiero Bartolomeo Colleoni. Allà va començar la redacció de les Oraciones a Quemarropa.

Un cop finalitzats els estudis de cinema i televisió torna a Espanya i comença a realitzar els seus primers treballs en mitjans de comunicació. Crític de la revista Reseña de Madrid, director dels cineclubs Mirador i Secuencia, de Barcelona, col·labora a Televisió Espanyola, primer en el guió i muntatge de la pel·lícula Noche iluminada i després en el programa Cuestión Urgente, on s’abordaven temes d’interès socials i humans com podien ser immigració, mares solteres, prostitució, alcoholisme, delinqüència juvenil, presos, el suïcidi…, temes que continuen vigents avui dia. Aquests programes varen tenir un gran èxit i varen ser comprats per la BBC. Durant aquesta època ja es va haver d’enfrontar a amenaces i intents de control.

El 1967, en censurar-li un programa on parlava dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comin, Lluís Espinal va dimitir i va demanar de sortir d’Espanya i poder ser missioner.

Aquesta biografia ha sigut extreta sobretot de:
PEDRAJAS, Alfonso, ¡Lucho vive. Ed. Verbo Divino. Bolivia 1999
CODINA, Victor, Lluís Espinal, gastar la vida por los demá”. Ed. Cristianisme i Justícia. Quadern 64. Barcelona 2005

Jordi Julià
Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós – Comissió Any Lluís Espinal