Antoni Alberola, pessebrista

Antoni Alberola és un manresà que resideix amb la seva família a Sant Fruitós de Bages, i que cada any munta a casa seva un gran pessebre.

Quin ofici fa?
Ara estic retirat. Era joier, teníem una botiga al carrer Gaudí de Manresa, i jo treballava al taller. Feia joies tant del nostre disseny com per encàrrec.

Quan fa que viu a Sant Fruitós?
25 anys.

L’afició als pessebres, quan va començar?
De molt jovenet. Deuria tenir uns dotze anys. El muntava, junt amb uns amics, els Oliveras, on jo vivia, a la carretera de Cardona. M’agrada perquè, com la joieria, és un treball manual.

Ha canviat molt la construcció del pessebre, des d’aleshores?
Recordo que per fer córrer l’aigua posàvem un pot en un lloc elevat, i desprès del recorregut pel riu, el líquid anava a parar a una galleda, que teníem sota la taula. Després de casat, va ser quan ja m’hi vaig dedicar més. Les figures eren de plom, petites, que ara ja no se’n troben. Aquí a Sant Fruitós, tinc aquesta petita cambra, on puc tenir el pessebre instal·lat durant tot l’any.

Quan comença a treballar-hi?
Es pot dit que tot l’any, fent diferents parts del pessebre. El mes d’agost el desmunto del tot i en començo un altre, completament diferent.

Quin estil de pessebre fa?
Fins fa poc he fet el que en podem dir clàssic, amb cases i paisatges d’estil bíblic. Darrerament les cases son catalanes..

Quins materials fa servir?
Polièster, porexpan, guix, pedres, sorra i una mica de molsa.

I les figures?
Les compro. Ara a la botiga de Navidecor, que tenen peces molt maques i m’agraden.

El disseny, estructura, paisatges, establia, etc. com ho idea?
He mirat molts pessebres per Internet, per treure’n idees. Després, segons el vaig construint hi realitzo les modificacions que crec més adients. Per a mi, el més important és la perspectiva.

Què li costa més?
He volgut emprar a vegades el guix, però m’és difícil utilitzar-lo. Ara, el que és més complicat per a mi, és la part elèctrica, que encara que no ho sembli porta molta feina: la bomba de l’aigua, la bomba de la font, els llums dels dimonis que s’apaguin i s’encenguin.

I…
També sempre tinc problemes per ubicar l’Anunciata. Però bé, sobre la marxa quan hi estàs posat ho vas solucionant. A vegades m’he passat hores fent una casa, i finalment no l’he posada al pessebre. Aquesta activitat és una distracció i una diversió per a mi.

Accepta opinions de la família sobre el pessebre?
Sí. Però normalment em deixen que treballi a l’habitació sense qüestionar les meves iniciatives.

A més de la família, qui pot admirar el seu pessebre?
La finestra de l’habitació on tenim el pessebre, dóna al carrer, i molts veïns i vianants que passen s’aturen per veure’l. També si alguna persona truca la porta, no tenim cap inconvenient per ensenyar-lo.

Quin valor monetari té el seu pessebre i per quant se’l vendria?
No té preu, perquè és una cosa que no està en venda. Ara tothom en pot gaudir, si passa per davant de la casa número 10 del carrer de Joan XXIII –Barri de La Natura-. Millor al vespre, perquè amb la il·luminació del pessebre, es veu millor.

Jaume – Josep

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin