Àngel Perella, pioner i guardian de “La fiesta y encuentro Nacional de Colectividades” a Rosario – Argentina

Redacció 26 de novembre de 2020

773 Views

Per: (Del ROSARIO NOTICIAS -07-11-20, recollit per Miquel Puig Cortina i traducció Jaume Grandia)

El cicle Guardians de Tradicions, de la Direcció de Adultes i Adults Majors, acompanya la 36º edició de la Fiesta y Encuentro Nacional de Colectividades, que se celebra aquest any en format virtual, oferint durant el novembre continguts audiovisuals i radials així xerrades en línia amb referents de diferents comunitats, per donar a conèixer les seves aportacions com a responsables de protegir i transmetre el patrimoni cultural dels seus pobles d’origen o pertinença. Un d’ells és Àngel Perella, de la col·lectivitat de Catalunya, qui oferirà el seu testimoni en l’espai audiovisual Freqüència Major en viu, a través del canal de Youtube de l’àrea municipal de Rosario..

Àngel Perella té 77 anys i des dels 13 participa de manera ininterrompuda en el Centre Català, del què ha estat delegat i president en diversos períodes, però sempre membre ple. “Fins fa poc vaig estar encarregat del vestuari del conjunt de ball i tot“, presumeix Àngel, nascut a Sant Fruitós de Bages, província de Barcelona, que va arribar a l’Argentina el 1950 amb els seus pares, germans i dues ties solteres.

“Fa una setmana vaig complir 70 anys d’argentí“, ens va explicar i assegurà que ha mantingut sempre vives les seves arrels a través de l’associació civil Centre Català, que el 2021 complirà 120 anys a Rosario, i també a través de la festa més gran de la ciutat i de país.

“Sóc fundador, estic des del primer partit en l’organització de Colectividades. Érem nou institucions i jo era delegat de Catalunya“, ha afirmat Àngel, per després recordar i enumerar: “Érem els japonesos, els irlandesos, els catalans, els brasilers, havia almenys dos italians, de Xile, la Xina i els peruans que després es van dividir entre residents i estudiants. Em puc oblidar d’algun, però érem aquests “.

En aquest sentit, va posar en valor el caràcter participatiu de l’esdeveniment i l’esforç mancomunat a través de la Comissió organitzadora, al mateix temps que va assegurar que és l’únic espai en què les comunitats migrants treballen totes juntes. “Sempre ha estat molt efectiva, hi ha hagut problemes però es van resoldre, si no, no es podria funcionar. I el que fica la pota la paga, és que si la cosa no és seriosa no serveix“, ha afirmat.

Consultat sobre la modalitat virtual de la Festa en aquest 2020, amb motiu del context de pandèmia actual, Perella va considerar esperançat: “Aquest any serà molt dur per a tots, i esperem retrobar-nos l’any que ve, però si la gent ens dóna suport ens va anar bé perquè nosaltres vam armar la festa més gran de país, no hi ha altra festa que en 10 dies reuneixi tanta quantitat de gent com Colectividades. És brutal! “.

Àngel té la convicció que Catalunya “més tard o d’hora serà un Estat independent“, encara que va afirmar que a Rosario la relació entre catalans i espanyols, com amb la resta de les regions de la península ibèrica, “sempre ha estat molt bona, ens portem molt bé“.

I per explicar el vincle entre totes les col·lectivitats que conviuen històricament a la ciutat va explicar una anècdota. “Quan va ser la Guerra dels Sis Dies entre Israel, Egipte i companyia, estàvem en el carrer Sant Lluís on jo tenia el local, i els àrabs i els jueus prenien cafè junts“, va rememorar i va afirmar: “És que aquí estàvem aquí. Cada un té el seu cor en la seva pàtria, però som tots veïns “.

En arribar el moment de parlar del llegat del seu poble, Àngel Perella va dir amb orgull: “Els catalans tenim una gran història. Som una nacionalitat, amb una llengua pròpia, amb costums propis. Catalunya té molta cultura, potser dels millors pintors: Miró, Picasso, que va néixer a Màlaga però va viure a Catalunya des dels 8 anys; Dalí, Gaudí“. i va afegir amb picardia i entusiasme: “i tenim a l’Barça i a Messi“.

Després, va aclarir: “Messi mai va ocupar plaça d’estranger perquè el seu avi era català. Diran que sóc un fanàtic però els catalans ajudarem en la independència argentina, a la Primera Junta el 30% eren catalans, i no segueixo perquè si no pensaran que vull més a Catalunya, però és el que ens passa als que tenim dues pàtries: quan estem a Argentina parlem de Catalunya, i quan estem a Catalunya que ningú es fiqui amb l’Argentina. Si no sabem manejar som estúpids, cal ser agraït”.

Elles i ells estan a càrrec de la transmissió, a les noves generacions, del saber i de la cultura. Després d’haver dedicat les seves vides a la construcció comunitària de les seves col·lectivitats estrangeres, la seva missió és sostenir el patrimoni, la memòria i la identitat de cada poble o nació a què pertanyen i representen.