AMPANS centra la mirada en les diverses dones de l’entitat, recitant un fragment de la novel·la d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla.
Per Ampans –
Les dones amb discapacitat intel·lectual encara són invisibles als ulls de la societat. És per aquest motiu que l’entitat posa de relleu la realitat que viu el col·lectiu i fa sentir les seves veus.
Les dones amb discapacitat intel·lectual pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús, són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de les seves vides. Una realitat que, encara avui, no està suficientment reconeguda, ni estudiada.
El sector reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual. A més, el sector demana que es faci, posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat en la lluita feminista, fent-les partícips del moviment i fent visible el seu lideratge.
Diverses dones que formen part de l’entitat, ja sigui perquè hi treballen o són usuàries dels serveis assistencials, han recitat un fragment de la novel·la “Canto jo i la muntanya balla” d’Irene Solà, en el que reivindiquen tenir veu i ser escoltades: