0 Shares 154 Views

Amb quina Bolívia es troba Lluís Espinal?

18 juny, 2020
154 Views

Per: Miquel P. Cortina

Hi arriba el 6 d’agost de 1968, just durant la celebració de les festes pàtries. De llavors en endavant, serà conegut com a “Lucho” per part dels bolivians.

Només instal·lar-se comença a prendre consciència de la geografia i la història d’aquell país andí. S’endinsa en la coneixença de les seves diferents zones: l’altiplà amb les serralades de neus perpètues, la vall amb un clima suau, graner de tot el país, i el llevant tropical amb grans planures i abundant ramaderia. Percep el que significa per a la nació boliviana que no tingui sortida al mar, el seu enclaustrament terra endins, arran de la Guerra del Pacífic (1879).

Resta admirat de la gran riquesa cultural boliviana: els més de sis milions d’habitants pertanyen a unes quaranta ètnies i cultures diverses, són “quaranta nacions en una” (X. Albó): 55% indígenes (quètxues, aymares, guaranís, ètnies amazòniques….), 30% mestissos i un 15% de raça blanca.

Però ben aviat s’adona que tota aquesta gran riquesa humana i material (petroli, gas, mineria, conreus de tot tipus gràcies als diferents climes, ramaderia, riquesa hidrogràfica….) no aconsegueix fer progressar el país, que continua entre els més pobres de l’Amèrica Llatina. Per què?

No cal dir que aquest interrogant va turmentar el Lluís durant força temps. Per què en un país tan ric tan sols una minoria viu bé, mentre la major part de la població sobreviu o mor abans d’hora?

Aviat va descobrir els condicionants històrics i estructurals del subdesenvolupament: la manca d’infraestructura, la inestabilitat política, els interessos d’unes minories nacionals i d’empreses estrangeres que han empobrit les majories del país i l’han fet esdevenir escenari de continus cops i contracops militars.

Lluís Espinal, des del 1968 que va arribar a Bolívia fins al 1980, any del seu segrest i assassinat (11 anys i 7 mesos), va viure els governs següents: el govern militar de René Barrientos, mort d’ “accident” a l’abril del 69; el breu govern civil del vicepresident Dr. Luís Adolfo Siles Salinas que, al setembre del mateix any, és derrocat pel cop militar del general Alfredo Ovando, qui va reprimir amb tota cruesa la guerrilla de Teoponte; Ovando mateix és derrocat el 7 d’octubre de 1970 per un altre cop militar, que portarà al poder el general populista Juan José Torres, qui va instal.lar l’Asamblea Popular dins el Congreso; el 21 d’agost del 71, el coronel Hugo Banzer dóna un cop militar que derroca J.J. Torres i inicia una cruel dictadura militar, que romandrà en el poder fins al 21 de juliol del 78, en ser derrocat pel general Juan Pereda Asbún; el general David Padilla destitueix Pereda Asbún el 24 de novembre del 78 i convoca eleccions democràtiques pel juliol de 1979, que finalment dóna el poder al Dr. Walter Guevara Arce; el breu període democràtic de Guevara Arce és interromput pel brutal cop militar del coronel Natush Busch del 1er. de novembre de 1979; davant la generalització de la protesta popular, Natush Busch als quinze dies del seu cop, ha de deixar el poder a mans de la Sra. Lydia Gueiler, presidenta del Congreso. En temps de Lydia Gueiler serà assassinat Lluís Espinal. La seva mort és com un preludi d’allò que succeirà tot seguit: el cop del general Luís García Meza del 17 de juliol de 1980 contra Lydia Gueiler, instaurant un règim de narcotraficants i de brutal repressió.

El Lluís viu una època de terribles dictadures, repressió, presons, afusellaments, desaparicions, exilis, violacions dels drets humans, prepotència militar, censura…

L’Església boliviana, per la seva part, habituada en la seva labor ecumènica més a beneïr que no pas a denunciar, de Medellin estant comença a obrir els ulls a la nova tasca d’alliberament que li exigeix l’Evangeli. Durant aquests anys de dictadura, l’Església, tot i les seves hesitacions, fou gairebé l’única veu que s’alçà en defensa dels drets humans.

En aquest context humà i eclesial, típic de l’Amèrica Llatina de les dècades dels seixanta i setanta, va esmerçar el Lluís Espinal els millors anys de la seva vida i hi va morir.

Text extret del llibre “Lucho vive” del P. Alfonso Pedrajas Moreno
(Traducció de Miquel P. Cortina)

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com