Eleccions, com sempre, les pensions

Reflexió crítica sobre la democràcia, els discursos electorals i el debat recurrent al voltant del futur de les pensions.

Josep Sanfeliu
Lectura de 4 min

Sempre que m’assec davant de l’ordinador amb la pantalla en blanc per escriure per aquest raconet d’opinió de sobretaula, penso que hauria d’escriure en clau local, però acabo per trobar més qüestions de caire extern que no pas domèstic, no vol dir que a nivell local no tinguem temàtica per parlar o discutir, però deixo aquesta tasca als electes que vam votar, bé per això i perquè facin de Sant Fruitós un poble millor per a totes i tots.

- Anunci patrocinat -

Ara tenim unes noves eleccions a tocar, de fet amb aquestes engrunes de democràcia ens atabalen i ens volen fer creure que el poder és del poble, renoi quins collons, i nosaltres ens ho creiem. El Diccionari de la Llengua Catalana ens diu que la democràcia és una doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants, i el Diccionario de la Lengua Española ens ho defineix com a un sistema polític en què la sobirania resideix en el poble, que l’exerceix directament o a través de representants, dit i fet votem cada quatre anys, callem i ja tenim democràcia.

I quan s’apropen unes eleccions, els polítics sempre treuen lemes i cantineles per escalfar als votants, els hi és igual si el que diuen és cert o no, alguns cervells tenen una inventiva flipant, acollonant, de fet si dediquessin el seu esforç a fer el bé, a millorar la societat, amb els anys que fa que ens volen salvar, aniríem de conya.

Eleccions, nois i noies, toca parlar d’impostos, de sanitat, d’ensenyament, de pensions, com si la resta de temps això no fos important, han passat dècades des que es va instaurar de nou la democràcia al nostre país, i tots els aprenents de cabdills, els que manen en cada moment, ens diuen que treballen per millorar la vida del poble, tots els que volen arribar a manar ens diuen que ho milloraran, la realitat és que tenim uns serveis minvants i amb la delicada espasa de Dàmocles que penja damunt el nostre cap a veure si cau i ens retalla més drets o ens esberla el cap definitivament.

Un tema recurrent són les pensions, que si estan garantides, que si perillen, alguna va dir que si no hi ha canvis, el sistema petarà, n’hi ha que parlen de privatitzar-les, les raons que al·leguen són de millora de gestió perquè la situació actual no garanteix res, els diners recaptats dels que treballen no poden pagar la totalitat de les pensions, l’estat hi ha d’afegir diners periòdicament, i així ens diuen que ho van trampejant, encara que si reconeixen que el sistema no funciona, a més de canviar el sistema potser que canviem també als polítics i funcionaris que el gestionen.

A veure, si ens van engaltar un muntatge que preveu assumir el cost de tota la parafernàlia del sistema, cobra el cap de govern, cobren els ministres, la gent del congrés i el senat, els secretaris, els càrrecs de confiança, els funcionaris … per què no inclouen també els jubilats i problemàtica tancada, com que les pensions sortiran dels pressupostos ja no ens atabalaran amb què fan falta diners per pagar-les, aniran de bracet amb tots els emoluments percebuts pels beneficiaris directes d’aquest sistema injust per a la majoria de la població.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi