Al alba
Si te dijera, amor mío
Que temo a la madrugada
No sé qué estrellas son estas
Que hieren como amenazas
Ni sé qué sangra la Luna
Al filo de su guadaña
Presiento que tras la noche
Vendrá la noche más larga
Quiero que no me abandones
Amor mío, al alba
Al alba, al alba
Al alba, al alba Los hijos que no tuvimos
Se esconden en las cloacas
Comen las últimas flores
Parece que adivinaran
Que el día que se avecina
Viene con hambre atrasada
Presiento que tras la noche
Vendrá la noche más larga
Quiero que no me abandones
Amor mío, al alba
Al alba, al alba
Al alba, al alba
Miles de buitres callados
Van extendiendo sus alas
¿No te destroza, amor mío
Esta silenciosa danza?
¡Maldito baile de muertos!
Pólvora de la mañana
Presiento que tras la noche
Vendrá la noche más larga
Quiero que no me abandones
Amor mío, al alba
Al alba, al alba
Al alba, al alba
Al alba, al alba …
Luis Eduardo Aute
El 27 de setembre de 1975 el govern franquista condemnava a mort els membres del F.R.A.P i E.T.A A. Otegui, J. Paredes, J.L. Sánchez, R. García i J. H. Baena. Eren les últimes víctimes d’un règim que acabava el seu mandat de la mateixa manera que l’havia començat, matant. El dictador, paradògicament, moria al llit gairebé dos mesos més tard. Poc temps després, però, al mateix any Luis Eduardo Aute (1943 – 2020) escriu “Al Alba”, sota l’aparença d’una cançó d’amor, de comiat, l’autor deixa anar un gran crit en contra de les execucions i a favor de la llibertat. És un crit a favor del dret a la vida i en contra de la injustícia, la venjança i la crueltat. La censura franquista era molt estricta i més en aquells moments, per això la cançó té totes les característiques d’un innocent poema amorós. Segons la tradició de la poesia trobadoresca medieval, l’alba era el moment de comiat dels amants, que havien passat la nit junts. Havien de separar-se per evitar ser descoberts pel marit i els seus “col·laboradors”. A la cançó la separació és més tràgica perquè és el camí del no retorn. Aute no tenia gens de confiança que els censors relacionessin el seu poema amb els trobadors medievals; tothom sabia el “nivell intel·lectual” d’aquells personatges. Versos com: “maldito baile de muertos; pólvora de la mañana; la noche más larga; miles de buitres callados…” agafen una gran força, quan descobreixes el veritable contingut del poema. Rosa León va ser la primera que va interpretar “Al Alba”, mentre que el propi autor no ho farà fins a 1978. Avui dia segueix sent un dels grans temes dels cantautors espanyols que denunciaven la situació política del país.
