En català, en lloc del manlleu anglès start-up, fem servir la denominació empresa emergent. Però, si anem una mica més enllà, quins altres conceptes envolten aquestes empreses joves, innovadores i amb un creixement accelerat? I, sobretot, quin nom reben en català?
Un punt de partida que ens permet presentar aquesta terminologia són els espais de cotreball, molt popularitzats amb l’auge del teletreball. Són llocs físics on diversos professionals independents duen a terme la seva activitat laboral, compartint equipament i recursos tecnològics amb la resta. I, de fet, gràcies al seu ambient, que afavoreix la col·laboració i la creativitat entre emprenedors, sovint són el bressol on neixen moltes empreses emergents.
Un cop ja han fet els primers passos, les empreses emergents poden necessitar suport econòmic, assessorament o infraestructura. En aquest sentit, poden rebre suport de les incubadores (o vivers d’empreses), que els faciliten infraestructura i serveis. I quan ja disposen del producte mínim viable (PMV), un producte en la seva versió inicial, que els serveix per a satisfer les necessitats dels primers usuaris i recollir-ne les opinions, poden accedir a les acceleradores, que els ofereixen finançament, espai i serveis de mentoria.
Si ens centrem en el finançament, aquestes fases inicials requereixen el que es coneix com a capital llavor, una primera inversió que sol provenir dels fundadors o d’inversors externs, com ara els àngels inversors, que, a banda d’invertir, hi participen com a accionistes i assessors. A més, les empreses emergents també poden sol·licitar capital de risc a una societat de capital de risc (SCR) o bé a un fons de capital de risc (FCR), destinats a finançar, com a accionistes minoritaris temporals, la creació, la promoció o el desenvolupament d’empreses petites i mitjanes que no cotitzen a la borsa.
Empresa emergent, el punt de partida de tota aquesta terminologia, és una forma descriptiva del concepte que s’allunya del manlleu start-up. Està formada a patir d’un ús figurat de l’adjectiu emergent, que, de fet, té més usos en l’àmbit de l’economia, en denominacions com ara economia emergent o país emergent. De fet, la majoria dels altres termes que trobem en aquest apunt també provenen de l’anglès (coworking, incubator, minimum viable product, accelerator, seed capital, venture capital, business angel), però trobem el cas de emprenedor o emprenedora, que s’associa al francès entrepreneur. No obstant això, com hem vist, el català ha anat creant calcs propis que cada cop tenen més presència en textos especialitzats i àmbits professionals.
Així que ara ens toca a nosaltres: deixem les start-ups enrere i fem lloc a les empreses emergents.
Font: TERMCAT
