El pubillatge: un repte necessari

Redacció 5 de juliol de 2019

883 Views

Mirant més enllà – El pubillatge: un repte necessari.

Ara fa un any, Sant Fruitós de Bages recuperava una de les tradicions més representatives, a nivell de figura historia, de Catalunya: la Pubilla i l’Hereu. Quan es van recuperar, tot i que segurament pocs recordaven ja que feia dotze anys que el poble havia perdut aquestes figures, qui més qui menys sabia de què es parlava.
Tot i això, a la tradició del pubillatge encara li queda molt per explicar-se. Quan parlem de manifestacions culturals i festes tradicionals, poques vegades ens plantegem la possibilitat de replantejar-les en els marc actuals. En ple segle XXI, qui no coneix la tradició pot caure en la simplicitat de dir que es una manifestació encarcarada i antiquada, que sense faltar-li part de raó, no deixa de ser altre cosa que rendir-se davant els perills i entrebancs de la desídia.
El pubillatge ofereix l’oportunitat a que joves de diferents municipis s’enganxin a la cultura del seu poble en un moment en què entitats i associacions d’arreu s’exclamen davant la falta de joves. Sovint pensem que ser hereu o pubilla és la recompensa per pertànyer a entitats però altres vegades és la porta d’entrada a aquest món. Tant de bo trobéssim moltes més portes com aquesta per tal que els joves s’impliquessin culturalment en el seu poble. Pocs cops els joves troben un espai on poder prendre consciència, de manera pràctica, de la importància de mantenir viva la cultura local, on poder expressar pública i lliurement els seus pensaments alhora que aprenen i es formen en un ambient que també els ofereix un espai on madurar. Sobretot però, molts menys cops, els joves troben un espai on poder representar i sentir-se partícips del seu municipi, adquirir responsabilitats i transmetre-ho a la resta de nois i noies del seu poble.
Sant Fruitós ha tornat al món del pubillatge en el millor moment possible. Ens trobem davant d’una manifestació cultural que es nodreix de l’aportació de cadascun dels municipis que la formen i a la que, com he dit, li toca reinventar-se. L’arribada de nous municipis i nous joves que no han estat exposats a aquest món durant anys, és precisament el que pot ajudar a fer aquest canvi. Un canvi que ha de permetre superar costums del segle passat i normatives que avui en dia ja no s’apliquen, però sobretot cal explicar la tradició a través dels nous canals que avui en dia estan a disposició de tothom tot buscant un nou marc on pugui generar un major valor positiu en la societat. A aquells més crítics els diré que no es tracta d’eliminar-la sinó de repensar una tradició que té tot el potencial del món doncs està formada pels joves més implicats del nostre entorn i sabent que quan deixem creure en aquesta tradició, deixarem de creure en aquells que un dia han de ser el present.
Però mirant més enllà d’aquest debat i un cop ja en marxa el pubillatge santfruitosenc, aquest necessita consolidar-se i la millor manera per fer-ho és generant una essència pròpia que serveixi de pont entre els joves i la cultura. Per fer això queda clar que cal molt més que joves amb ganes de representar el seu poble. Calen joves, compromesos, decidits a posar el seu temps al servei del seu poble, però sobretot calen joves que tinguin tant clars els seus drets com, sobretot, els seus deures.
En aquesta Festa Major, Sant Fruitós viurà el relleu i es tancarà l’etapa de la Mariona i el Roc com a Hereu i Pubilla de Sant Fruitós a qui, sens dubte, cal agrair la seva tasca. Dedicar un any a representar el poble arreu de Catalunya, fent-ho de manera digne i havent entès com molt pocs nouvinguts el seu paper sense uns predecessors és d’admirar. Consolidar aquesta tradició recaurà en part a les seves mans i a les dels seus successors a qui hauran de transmetre tot el que han après i acompanyar-los durant el proper any.
Siguem conscient que qui dona una oportunitat als joves i a la cultura també dona una oportunitat al futur del seu poble. Convido a tothom a sumar-se a aquesta festa!