Opinions de sobretaula: Canvi climàtic, sequera i més canvi climàtic

Jordi Morros 7 de març de 2023

214 Views

Dilluns passat el diari Regió7 va publicar un reportatge en el qual deia que l’actual situació de sequera és pitjor ara que no pas la que hi va haver fa 15 anys. I com si fos una premonició, l’endemà dimarts es decretaven més restriccions d’aigua. Ara sí que va de debò. I si la cosa continua així ja veurem com arribem a l’estiu.

El 2008 es va donar un impuls a les dessalinitzadores, i segons diu l’Agència Catalana de l’Aigua, a qui se li ha girat feina, sort en tenim. Va ser, també, l’any que el conseller de Medi Ambient d’aleshores, Francesc Baltasar, durant el període de sequera extrema, va
anar a Montserrat i li va demanar a la Moreneta que si podia fer alguna cosa per solucionar-ho. Ho va reconèixer més tard. L’home devia estar desesperat perquè no era pas creient, segons va explicar.

El 2016 tampoc no va ploure massa. I llavors no va ser cap conseller qui va demanar pregar a Déu perquè plogués. Ho va fer l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. És clar que en aquest cas s’entén, perquè ell sí que és creient. Va enviar una carta a tots els capellans de la diòcesi de Barcelona demanant que a cada missa fessin pregàries per
demanar pluja. Al final va ploure. La incògnita és saber si va ser per intervenció divina o perquè tard o d’hora sempre acaba plovent. Això és qüestió de fe. Recordo l’avi Ton que quan li demanava si plouria sempre contestava: a un lloc o altre.

La sequera, però, no fa riure. Segons la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, faria falta que caiguessin 50 litres diaris d’aigua del cel durant quatre mesos perquè tot tornés a la normalitat. La primavera es preveu que sigui plujosa, però ni de lluny caurà el que ha de caure. Sant Fruitós és, ara per ara, al límit entre la situació d’alerta hídrica per sequera, i la situació d’excepcionalitat. Però tot fa preveure que aviat el conjunt de la comarca del Bages entri en l’excepcionalitat.

I això ho pagarem. No és que no es puguin omplir piscines, que tampoc, sinó que a l’estiu potser no hi haurà ni tomàquets ni carbassons. Un pagès de la cooperativa agrícola de El Prat de Llobregat deia aquesta setmana que s’està plantejant no plantar-ne. Total, si no els pot regar! O sí que hi haurà tomàquets, però vés a saber d’on, igual que ara es pot trobar als supermercats raïm de Perú o Sudàfrica. No són sostenibles. Arriben en avions i
agreuja el canvi climàtic que, precisament, fa que patim sequera. El peix es mossega la cua.