Opinions de sobretaula: Això no pot ser

Joan Baraldés 15 de febrer de 2023

288 Views

Aquesta setmana passada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea TJUE va dictar sentència al respecte de les consultes que el jutge Llarena havia fet en referència a les euro ordres de detenció que Bèlgica no va voler fer efectives pel que fa al president Puigdemont i els altres exiliats. Sense temps per analitzar en profunditat el text de la sentència, els diaris, els polítics i comentaristes espanyols, i alguns de catalans , es va afanyar a dir que aquesta sentència havia de facilitar l’extradició i empresonament dels exiliats catalans. Fins i tot TV3 va difondre la notícia en aquest sentit al dir que la sentència era contrària als interessos dels polítics catalans a l’exili. Però això es va veure ben aviat que no era ben bé així sinó tot el contrari, i que l’extradició no serà possible tal i com molts desitjarien i persegueixen des de fa anys. De la sentència, els diaris i polítics espanyolistes ja no n’han tornat a parlar, perquè si es llegeix amb deteniment i amb coneixements jurídics, es pot veure que hi ha molts elements que fan difícil que les euro ordres, si es tornen a demanar, puguin ser acceptades, i prova d’això és que de moment el jutge no ho ha tornat a demanar. De fet l’advocat dels exiliats, en Gonzalo Boyé, ha presentat un recurs per tal que el tribunal suprem espanyol no pugui jutjar aquesta causa ja que no és al tribunal a qui, per llei, correspon fer-ho. A més, la sentència diu que quan la llei tracta de forma discriminatòria a un grup objectivament identificable, com ho és el dels catalans que volem la independència de Catalunya, no es poden executar les euro ordres.

El que en principi semblava, llegint la premsa de l’estat, una victòria de la justícia espanyola, s’ha vist que en realitat ho és més de la feina feta pels advocats dels polítics catalans exiliats. I tot i que això ja és un motiu de satisfacció per tots els que volem veure el retorn en llibertat del president Puigdemont a Catalunya, sembla que una part de l’independentisme no ho veu així, ni amb la satisfacció que hauria de tenir qualsevol independentista català. Un cop mes la desunió dels independentistes catalans s’ha fet visible i això no pot ser

El Govern de la Generalitat ha acabat pactant els pressupostos del 2023 amb el PSC, el partit que ha declarat, per activa i per passiva, que no hi haurà mai un referèndum d’autodeterminació, en comptes de fer-ho amb els altres dos grups independentistes, perquè no han estat capaços d’arribar a un acord entre ells. Un cop més la desunió dels independentistes catalans s’ha fet visible i això no pot ser.

Alhora, el divendres dia 10 de febrer, la presidenta del Parlament, la Molt honorable Laura Borras, va anar als jutjats per la seva imputació en la causa en la que se l’acusa de fraccionar contractes quan era la responsable de la institució de les Lletres Catalanes. Aquest és per a molts un altre exemple clar de persecució per part de la justícia espanyola a polítics independentistes, però de nou, una part dels independentistes catalans, aquells que veuen en la Laura Borràs una contrincant política, no li donaren suport al·legant que el seu cas no es pot comparar al dels altres perseguits sinó que té un component de corrupció, tot i que encara no ha estat jutjat i per tant ni tan sols li donen la presumpció d’innocència.

Un cop més la desunió dels independentistes catalans es torna a fer visible i això no pot ser

No sé què haurà de passar per tal que es trenqui aquesta dinàmica negativa que ens allunya a tots de l’objectiu que perseguim, ser un país lliure i independent, però el que està clar és que amb la desunió, això no pot ser.