I have a dream…

Quan l’estiu passat vaig estar a Memphis (Tennessee – USA), gairebé més que tot allò relacionat amb Elvis Presley i la música Rock and Roll, em va impressionar la visita al Lorraine Motel, conservat i museïtzat tal com era l’any 1968 quan Martin Luther King hi va ser assassinat en un dels seus balcons. Tenia només 39 anys.

Una ratlla al terra marca la trajectòria de la bala que un supremacista blanc li va disparar des d’un edifici de l’altra banda del carrer, acabant ara fa 50 anys amb el somni d’aquest activista en pro dels drets dels negres que quatre anys abans havia estat guardonat amb el premi nobel de la Pau.

Va ser aquest passat dia 4 d’abril que se’n va commemorar el mig segle, i evidentment no sabem com hauria evolucionat la societat nord-americana i per extensió tot el món si això no hagués succeït, però el que si que està clar és que, a banda de la seva frase més cèlebre “I have a dream” extreta del discurs que Luther King va pronunciar a les escales del Lincoln Memorial a Washington, el dia 28 d’agost de 1963 amb motiu de la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat, el seu llegat n’ha deixat moltes més per a la posteritat, com ara:
“La fe és pujar el primer esglaó encara que no puguis veure tota l’escala” o bé: “L’opressor mai concedeix voluntàriament la llibertat: ha de ser exigida pels oprimits” i també: “Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar el dret. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar la veritat. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar la justícia.”

Analitzant-les bé, veiem que no només van ser importants en el moment que van ser dites i en el context de la lluita per aconseguir la plenitud dels drets, sinó que han esdevingut intemporals i es poden extrapolar a gairebé tot tipus de reivindicacions.

Estaria bé que les recordéssim i que les tinguéssim presents en moments de dubte o desorientació, sobretot en aquesta etapa tan difícil que ens ha tocat viure en relació a la greu crisi política per la que travessa el nostre país.

Rosa Camprubí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin