Miquel Martí Pol.

Redacció 17 de novembre de 2021

674 Views

Per: Francesc Canellas – imatge: Fundació Miquel Martí i Pol –

LLIBRE D’ABSÈNCIES

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles;
el verd proclama vida i esperança,
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats, i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Tardor. Novembre. Tots Sants. Dia dels Difunts. Les hores de llum diürna són cada cop més curtes. Boira al matí. Comença a fer fred. La natura canvia de color. Temps de records… Frases fetes per començar. El tòpics habituals que repetim cada any quan l’estiu i la calor definitivament se’n van.

Miquel Martí Pol publica a 1985 trenta-tres poemes d’una gran força lírica en memòria de la seva esposa, Dolors Feixas, (Llibre d’absències) que havia mort l’any anterior.

Dos temes són significatius en el poema que tenim aquí: dolor per la mort de la persona estimada: ‘tu ja no hi ets…’, ‘molt tendrament et penso’, ‘no tornaràs mai més’… i esperança en el futur: ‘pollancres han tret fulles’, ‘el verd proclama vida’, ‘floriran les roses’….

En un moment del dia que recorda la tardor (‘la tarda suaument declina’), el poeta vol seguir vivint, malgrat les adversitats, recordem la seva terrible malaltia que li impedia moure’s, i, encara que li costi imaginar-se que s’ha quedat sol (‘absent per sempre’), temps més tard es tornarà a casar, perquè la vida no s’atura…