Text: Xavier Gonzàlez-Costa – Il.lustració: Bet Calderer –
Ets com un barb d’aquells que surten i es van fent negres a la vora del nas, que incomoden a la vista quan al matí et mires al mirall, però que no molesten i, tot i remenar-te’ls alguna vegada, quan veus que no volen sortir, al final, els deixes estar.
Però avui me n’he atipat, no he pogut més i m’hi he acarnissat fins que l’he tingut tot a fora, malgrat el dolor i que m’hi he hagut d’estar una bona estona. Feia fàstic. Per això, quan l’he vist sencer damunt de l’ungla, he hagut de fer un esforç per no preguntar-me com he pogut esperar tant de temps, com he pogut viure fins ara amb aquesta brutícia enquistada…
És igual, ara ja està. I, sí, m’ha quedat el porus obert i un bon senyal, però m’he rentat la cara amb sabó i l’aigua ben freda, i demà ja gairebé no es notarà.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
