0 Shares 832 Views

Què tal el confinament ?

27 de gener de 2021
832 Views
Per: Jordi Morros.- 

Com ho porteu això del confinament ?. Vull dir això de no poder sortir del poble ? O d’on sigueu evidentment. Jo fa tants dies que tinc el cotxe parat i al carrer que molt em temo que serà missió impossible arrancar-lo. És clar que això és un tema menor. Era per trencar el gel.

 Els qui hi entenen diuen que reduir la mobilitat és un dels factors claus per intentar que la covid no s’escampi com ho està fent. Crec que hi ha consens en aquest tema perquè la veritat, ja no sé a qui fer cas. Tot això ve a tomb d’una entrevista que vaig escoltar a la ràdio d’un entès en la matèria que em va desmoralitzar. Venia a dir que o es prenen mesures més restrictives o això no hi ha qui ho pari. En canvi dies abans vaig tenir l’oportunitat d’escoltar un epidemiòleg que defensava que amb una mica de sort a partir d’aquest estiu tot es calmarà. Que no vol dir que el maleït desaparegui. A qui hem de creure?. Hi ha la teoria que només ens creiem a aquells que diuen que allò que volem escoltar. Si el que diuen no ens agrada no en fem cas i no li donem credibilitat. Ens auto enganyem, vaja.

 I no. No duc bé això del confinament. No és tant perquè tingui la necessitat de creuar els límits municipals -en aquest cas els de Manresa-, sinó que el sol fet de pensar que en teoria no puc fer-ho ja m’altera. A la pràctica sí que puc, tothom pot. Amb l’únic inconvenient que si topes amb una patrulla dels Mossos o de la Policia Local has de portar el justificant que acrediti que te’l pots saltar, el confinament, o bé inventar-te una bona excusa que coli per evitar la sanció.

 Per motius de feina una de les primeres nits de toc de queda vaig fer acompanyar una patrulla de la Policia Local de Manresa. En va parar un munt, de cotxes, i la majoria duien el justificant de l’empresa. Uns rebregat i altres guardat en una carpeta com si fos una joia. Però qui no en duia s’inventava les mil i una per evitar problemes. Que si vaig a buscar a la meva nòvia a l’estació perquè el tren ha anat amb molt retard, que si soc de fora i no sabia que aquí hi havia toc de queda, i fins i tot un que, segons el meu parer, va simular no entendre ni castellà ni català per fer avorrir els agents.

 És clar que tot això és menudalla comparat amb el patiment de la gent que ha tingut la covid o que ha perdut algú. Salut a tothom.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

no és cosa de riure
74 views
74 views

no és cosa de riure

Miquel P. Cortina - 27 d'abril de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com