90 Anys d’ERC a Sant Fruitós. Els inicis (II)

Text: Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca de Sant Fruitós –

Foto: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/ –

A Sant Fruitós, els elements de la “camarilla” de l’ex batlle començaven a fer-se fonedissos, Pere Sala Úrsul, Jutge Municipal, amb motiu del seu trasllat Manresa on pensa residir-hi i el Secretari Municipal senyor Josep Reventós, el qual permutà el càrrec amb un altre.

El dia quinze de març de 1.931 es va celebrar un ple d’urgència presidit pel batlle en Martí Sanmartí i els consellers Valentí Tañá, Joan Altimiras, Josep Solà, Sebastià Creus, Marcel·lí Huch, Pau Carrera i Josep Noguera, per tal d’aplicar la Real Orden en la que s’acordava el nombre de consellers que havien de ser elegits en les eleccions del dia 12 d’abril, aquest nombre va ser de nou, ja que en l’últim cens hi havien 1.754 residents.

Del 17 al 19 març de 1931 se celebrà a Sants la Conferència d’Esquerres en la qual es fundà com a partit polític Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió de tres organitzacions; l’Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup de L’Opinió, de Joan Lluhí, així com també de moltes agrupacions locals i comarcals. Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya, la defensa dels drets de l’home i del ciutadà, i la socialització de la riquesa; el programa social s’estructurà damunt la llibertat sindical, el dret de vaga i la defensa d’un salari mínim, jornada màxima de vuit hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilació obrera i escoles de treball. Per aclamació s’escollí Francesc Macià com a president.

A mida que s’anava acostant el dia de les eleccions, el clima anava en augment i en ebullició. Mitings, el de la Lliga va fer punxida. Segons el diari El Dia, el 22 de març tingué lloc a la sala del Casino un míting organitzat pel Casal Regionalista de Manresa (Lliga) “… el públic fou poc nombrós, restant-hi moltes cadires per omplir i moltes ocupades per la quitxalla que s’esperava pel cinema”. En canvi el d’ERC ”tal com prevèiem el local va ésser insuficient. Foren bastants els que quedaren premsats a les portes i passadissos. La sala oferia, doncs, un aspecte imponent. La finalitat d’aquesta reunió era de propaganda pel partit per anar a la constitució d’una entitat en aquesta població i a l’ensems fer la presentació de candidats. Tots els oradors foren molt aplaudits i l’entusiasme vessava per tots els indrets de la sala. Són molts que s’han allistat ja per a ingressar als rengles d’aquest partit”.

Dues van ser les llistes que tragueren representants a l’ajuntament, la republicana i la de “dissidents”.

El dia dotze es van celebrar les eleccions en un clima de total tranquil·litat, ERC triomfa aclaparadorament a les eleccions municipals al Principat. A Sant Fruitós, la llista d’ERC va ser la que va guanyar, l’endemà, dia tretze, es va fer un Ple extraordinari per la constitució de l’Ajuntament: Acto seguido es dada lectura de un certificado de la votación a concejales en las elecciones celebrada en el dia de ayer cuyo resultado es a saber: Enrique Golobart Figueras, número de votos 197; Isidro Biosca Carol, 196; Juan Vila Fernández, 197; José Carrera Sala, 197; Ricardo Mensa Soler, 195; José Sala Altimiras, 197; Valentín Brucart Sanmartí, 104; José Golobart Miquel, 102; José Baraldés Sanmartí, 104; Isidro Satorra Sala, 88; Manuel Carrera Brucart, 87 i Antonio Serra Altimiras, 86

El catorze d’abril, Lluís Companys va proclamar la República Espanyola des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, i Francesc Macià, des del balcó del edifici de la Diputació, actual Generalitat, proclamava la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Aquella mateixa tarda, a Madrid, el govern provisional instaurava la República Espanyola i el Rei Alfons XIII abandonava el país.

L’Ajuntament de Sant Fruitós, el batlle encara era en Martí Sanmartí, va celebrar una sessió extraordinària i urgent: “ … y de las noticias adquiras por el Sr. Secretario en Manresa, … se manifiesta que es una realidad la Proclamación de la República en toda España y que la República Catalana se halla presidida por don Francisco Macià. En su virtud, por unanimidad, se acuerda instalar la Bandera Republicana junto con la Catalana en la Casa Consistorial, festejándose dicha proclamación con iluminación general de la población y retirar del Salón de Sesiones todos los cuadros monárquicos Españoles …

Aquell dia, i nit, va ser un dia d’alegria per a molts santfruitosencs. Continuant amb el diari El Dia, “Els santfruitosencs que en aquell memorable 15 de gener de 1.930, prescindint de la dictadura que tots sofríem es llançaren al carrer per treure per sempre aquell home despòtic i ridícul de la Casa Gran, igualment ara han demostrat amb l’adveniment de la República els seus sentiments democràtics i republicans, exterioritzant la seva joia i entusiasme arreu de la població. Tan bon punt l’emissora de radio Barcelona anunciava que a l’Ajuntament i Diputació de Barcelona onejava la bandera republicana, uns entusiastes, deixant-ho tot, en confeccionaren una per ser hissada tot seguit a la balconada de la casa Comunal juntament amb la de les quatre barres. Hom assegura que fou hissada abans que a Manresa. Cap el tard, l’agutzil-pregoner proclamava la República a Sant Fruitós, i a la nit, la cobla-orquestra “La Principal de Bages” recorria tots els carrers de la població, i amb un seguici fantàstic tocant la “Marsellesa” en mig de continus aplaudiments i visques a Macià i a la República Espanyola. A les onze de la nit, el poble es reuní a la històrica plaça de la Revolució del dia 15 de gener, on s’improvisà amb la mateixa orquestra un popular ball que durà fins a primeres hores de la matinada”.

Quatre dies després, es constitueix el primer Ajuntament Republicà a Sant Fruitós

Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós