0 Shares 66 Views

90 Anys d’ERC a Sant Fruitós. Els inicis (I)

21 abril, 2021
66 Views
Text: Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca de Sant Fruitós

Aquest any es commemora els 90 anys de la proclamació de la II Repùblica i els 90 de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya

Des de 1917 i, sobretot, des de 1921 la situació política espanyola s’havia agreujat degut a la fragmentació dels partits dinàstics, governs molt inestables i de curta durada, violència social als carrers i al camp andalús, i al conflicte colonial del Marroc (Desastre d’Annual, més de 12.000 morts per la inoperància del general Silvestre). Els republicans i socialistes responsabilitzaven la situació al rei. Molts sectors d’opinió creien que l’única solució possible era una Dictadura militar capaç de formar un govern fort. Entre aquests sectors també hi havia la Lliga Regionalista que passava per un mal moment degut a la seva derrota electoral per l’escissió d’Acció Catalana, no haver aconseguit cap millora pre-autonòmica i trobar-se molt pressionada per una burgesia que volia acabar d’una vegada amb la CNT. Per això, quan el 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, féu un cop d’estat que el rei legalitzà en confiar-li el poder. La burgesia catalana i dirigents del Foment del Treball Nacional van ser dels primers en manifestar la seva adhesió, molts dels dirigents de la Lliga varen creure que Primo de Rivera concediria a Catalunya l’Estatut negat fins a les hores.

Ja des del començament del Directori, el 18 de setembre, amb el “Real Decreto dictando medidas y sanciones contra el separatismo” es va produir una sistemàtica repressió contra els símbols i la personalitat de Catalunya. Cinc dies després, Primo de Rivera va decretar la prohibició de l’ús públic de la llengua catalana, del seu ensenyament a les escoles, a l’església i prohibint-se l’exhibició de la senyera. Va dissoldre tots els ajuntaments, clausurà els centres nacionalistes, censurà i va suspendre molts diaris catalanistes o republicans i va començar la detenció sistemàtica de catalanistes radicals. Era el fracàs de l’estratègia sostinguda per la Lliga els últims anys.

El 2 d’octubre d’aquell mateix any es van destituir els Ajuntaments per nomenar-ne d’addictes; a Sant Fruitós va ser nomenat alcalde en Josep Sala Vilumara, cap visible de la Unión Patriòtica, partit on s’aplegava el sector més monàrquic i centralista de la dreta catalana.

La Dictadura de Primo de Rivera no va resoldre cap problema, sinó que els va congelar, i per això, quan tots aquests problemes varen ressorgir ho feren amb molta més violència. El novembre del 29, Alfons XIII va demanar a Primo de Rivera que dimitís per fer un govern de transició, cosa que no acceptà, però el 28 de gener de 1930 l’agitació de la Universitat i la pèrdua de la confiança dels alts comandaments militars, va fer que Primo de Rivera dimitís i s’exiliés, formant-se un govern de concentració presidit pel general Dámaso Berenguer que va intentar aglutinar en el govern les forces polítiques disposades a salvar el règim monàrquic i, amb les promeses de restablir gradualment les llibertats polítiques i convocar eleccions, va restablir els Ajuntaments i les Diputacions i molts serveis de la Mancomunitat.

Aquell mateix gener, el 15, i abans de la dimissió de Primo de Rivera, el poble de Sant Fruitós, cansat de les cacicades d’en Sala, es va sublevar. Van haver-hi aldarulls, en Sala va fer venir la Guardia Civil de Manresa i a un d’ell li varen prendre l’arma. Van haver-hi varis detinguts per aquests fets.

El criteri del Govern per formar els nous Ajuntaments, en espera de properes eleccions, era que fòssin regidors els majors contribuents juntament amb els presidents de les entitats econòmiques i organismes més representatius de cada localitat, procurant que no hi hagués ningú que hagués format part dels ajuntaments de la Dictadura. A finals de febrer de 1.930 es van nomenar els nous ajuntaments, essent el batlle de Sant Fruitós en Martí Sanmartí.

L’ambient a tot Espanya era cada cop més conflictiu, vagues i protestes contra el govern, augment de la conflictivitat laboral, aixecament militar republicà a Jaca (fracassà i els caps, Fermín Galán i Ángel García Hernández, foren afusellats), ocupació de l’aeròdrom de Cuatro Vientos (Madrid). El govern va començar un procés de repressió política decretant la suspensió temporal de les garanties constitucionals. La impopularitat del Govern era tan gran que el Rei va cridar l’almirall Aznar per tal de constituir un nou Govern, que es forma el 18 de febrer de 1931. La Lliga va adoptar una posició clarament conservadora i monàrquica, abandonant els postulats catalanistes, va entrar en el Govern integrant-se en el Centro Constitucional, junt amb mauristes, conservadors i regionalistes.

El govern Aznar va convocar eleccions municipals pel 12 d’abril. Mentres tant, les forces republicanes d’esquerra s’anaven organitzant.

Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca de Sant Fruitós

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com