34è Concurs de Contes Montpetit 2023 – Nil Hernandez Güell – 5é EP Escola Monsenyor Gibert

Redacció 12 d'agost de 2023

321 Views

Per: Nil Hernández Güell – 5é EP Monsenyor Gibert / Il·lustracions: Clara Oliveres

Fa quinze anys, hi havia un nen que es deia Nilitus. Tenia deu anys i el seu somni era ser tennista professional. Als tretze anys, va debutar en solitari, va guanyar un torneig mundial i una lliga. Quan en va fer quinze, enmig d’un partit, al rival se li va escapar la raqueta i li va donar un cop al braç del Nilitus i… el va lesionar de tal manera que tota la seva carrera se’n va anar en orris. La família va continuar donant-li suport en el seu somni de ser tennista professional, però ell estava molt decaigut per les conseqüències d’aquella lesió. No podia parar de pensar que mai no compliria el seu somni. Passaven i passaven les setmanes i ell no tenia ganes de fer res, ni d’anar a escola, ni de jugar amb els companys, ni de fer un bon berenar, ni de sortir a tirar la pilota al seu gos, una cosa que abans li encantava.

Van passar uns anys i el Nilitus va tenir una germana que es deia Alexa. Aquell dia emotiu, tot es va capgirar. Va tornar a agafar les ganes de complir el somni de ser tennista professional. L’endemà, Nilitus va anar a l’hospital per conèixer la seva nova germaneta, estava molt emocionat. Quan va arribar, li van dir que s’emocionaria el doble. Ell no entenia res i quan va entrar es va quedar paralitzat en veure que no n’havia tingut una, sinó dues. Dues germanetes! Sentia tant felicitat que es va posar a plorar. I tanta emoció, tanta emoció… pppprrrrr… se li va escapar algun pet!

Va passar mig mes, el Nilitus va tornar a debutar i aquesta vegada professionalment. La seva carrera va anar millorant cada cop més. Va guanyar 5 lligues, 3 tornejos mundials i 7 raquetes d’or. Era dels millors del món, era al seu “prime”. L’endemà al matí, es va enfrontar contra el seu màxim rival, Juanito, el jugador que li havia trencat el braç amb una raqueta. El Nilitus volia la revenja i allò somiat a vegades passa. Nilitus va guanyar 20-2, Nilitus va començar perdent, però li va donar la volta el partit. En acabar, quan va anar a donar-li la mà:

– Ets molt dolent, esperava més de tu.

– El següent partit et guanyaré, recorda-ho! – Li va respondre tot enfadat.

Van passar els anys. Quan Nilitus en va fer vint, ho seguia guanyant tot i no havia perdut ni un partit. Ara tenia 15 lligues, 10 tornejos mundials i 17 raquetes d’or. Era el millor del món. Un dia es va tornar a enfrontar contra Juanito. El partit estava molt renyit, Nilitus estava guanyant 22-21. El partit va acabar 30-28 per a Nilitus. Nilitus va dir a Juanito.

-Si et dic la veritat, has jugat molt bé, felicitats.

-Moltes gràcies, tu també has jugat de meravella.

I de tant eufòric com estava, Nilitus va llançar la raqueta enlaire, amb tanta mala sort que la raqueta va anar a parar al genoll de Junito i paaaaammm! El contrincant va caure a terra estabornit. Hores després sabria que tenia una lesió greu al genoll, que el tindria de baixa uns quants anyets.

Un dia va arribar una carta inesperada.

“Sr. Nilitus, l’hem estat observant durant molt de temps i volíem comunicar-li que la nostra marca compta amb vostè per patrocinar-lo.

Atentament,

Nike”.

El Nilitus no va dubtar a respondre ràpidament.

“Srs. De la casa Nike. Estaré encantat de representar la seva marca, sempre i quan puguin incloure el meu contrincant Juanito, que per culpa d’un accident estarà lesionat durant uns anys. Els somnis es fan més grans si els podem compartir.

Molt agraït,

Nilitus”