Xops de passió i detergent.

Redacció 3 de novembre de 2021

404 Views

Text: Xavier Gonzàlez-Costa – Il.lustració: Bet Calderer –

Un mitjó executiu es va embolicar amb una mitja de seda quan tots dos voltaven a la rentadora, xops de passió i detergent.

Les seves respectives parelles s’havien perdut intentant rescatar unes calcetes que una coixinera distreta s’havia empassat sense mala fe, i ells ho havien aprofitat per deixar que els seus desitjos més humits es fessin realitat, després d’haver-se conegut, ja feia un temps, en una altra rentada de roba delicada. No es van adonar, però, de què uns sostenidors de blonda, sensuals i tafaners, dissimulats per la malla de la bossa protectora que els contenia, observaven el seu adulteri escumós preparats per fer córrer la veu entre la resta de la bugada. Carícies i petons perfumats per un suavitzant incapaç de suavitzar els rumors i la ira de les peces de roba més puritanes, que van començar a increpar-los i perseguir-los en aquella espiral d’aigua freda que ara els esclaria.

La parella de la mitja de seda, quan va saber la notícia va deixar estar tot el que feia per intentar retrobar la seva estimada i recuperar-la. L’altre mitjó executiu, per la seva banda, estireganyat per la rancúnia, clamava justícia i jurava que quan trobés el seu espòs l’estrangularia per una traïció i una vergonya infame que no es mereixia. Ningú comptava que la centrifugació acabaria amb qualsevol esperança d’amor, de reconciliació o de venjança.

Voltant a la rentadora, el mitjó executiu es va embolicar amb la mitja de seda, literalment. I quan les mans humanes que estenien la roba els van trobar, veient aquell garbuix i que ja no podien aprofitar-se de cap manera, els van separar de la resta sense massa miraments. Malgrat la incomoditat de la postura i la basarda davant la possibilitat de no retrobar mai més cap conegut de la seva tèxtil espècie, ingenus tots dos, es van convèncer mútuament de què aquesta separació radical els assegurava una clandestinitat que els permetria viure junts, eternament. No sabien que en aquella casa hi havia un gat, que els va treure de la brossa per jugar-hi i, estripant-los i esfilagarsant-los, va acabar amb ells i la seva aventura, definitivament.

“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:

https://www.naciodigital.cat/bergueda/especials/680/pagina