Vostre

Per: Francesc Gannau

Vam triar néixer en un país amb els seus costums amb la seva història amb una cultura mil·lenària amb la seva llengua amb la seva gent amb els seus veïns amb la seva geografia amb les seves muntanyes amb la seva costa amb els seus castells amb les seves esglésies amb les seves cançons amb les seves lluites amb la seva llibertat amb la seva generositat… aquesta és la meva terra.
De petit que em van prohibir d’expressar-me amb la meva llengua sort en vaig tenir que a casa es parlava una llengua diferent a la quina aprenia a l’escola; fins i tot vaig aprendre abans la llengua francesa que la meva… de fet allò que et prohibeixen és allò que més desitges i així vaig fer mans i mànigues per tenir un coneixement més profund de la meva llengua així com la del castellà i la del francès… l’anglès encara l’havien d’inventar …
De fet tries el lloc, la família, el moment de la història i els papers de l’auca que hauràs de fer al llarg de la vida… som d’una manera i no pas d’una altra… ens fem amb unes persones i no pas amb unes altres… tenim uns gustos i no pas uns altres… tenim un caràcter i no pas un altre… tenim uns desitjos i no pas uns altres… de fet els nostres pensaments creen les nostres realitats.
Us imagineu haver nascut en una altra realitat totalment oposada a la nostra; penso que soc molt afortunat de ser aquí avui… i l’avui, l’ara és l’únic que existeix… el passat ja ha passat i el futur?… qui sap; de fet som el fruit del nostre passat, de tots els moments viscuts.
Ara que parlo de moments viscuts recordo la meva infantesa a MANRESA (carrers estrets, foscos i amb molta família a casa), la meva època de joventut a SANT FRUITÓS (espectacular), que la recordo amb molta estima, la meva època revolucionària (que encara em dura), els caps de setmana treballant a “Les BRUCARDES”, a la CUINA de l’ANDREU, el treball a la “CAIXA”, el teatre a SANT FRUITÓS… amb el paper estel·lar de la DONYA CONSTANÇA (amb tot l’estol de grans cantants i actors)… la INNOCENTADA de MANRESA (amb un nu gairebé integral… hi ha qui a MANRESA, quan em veu, encara em crida: ADAM!!!!), el culebrot de NAVÀS i els he viscut amb molts dels qui llegireu aquesta petita aportació meva al setmanari, que incombustible surt publicat setmana rere setmana.
I així d’incombustible, curiós, emprenedor, generós, agraït, proper, solidari… vull seguir el meu camí al vostre costat.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin