Com a tècnic d’emergències sanitàries i voluntari, vaig tenir l’oportunitat de viatjar fins a València amb un grup de persones compromeses, decidits a ajudar després del pas devastador de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Érem entre 15 i 20 voluntaris, tots amb un objectiu comú: donar suport en tot allò que fes falta, des de l’àmbit sanitari fins a tasques més físiques com treure fang, netejar cases i locals o repartir aliments a les zones més afectades.
Sortírem des de Manresa amb un camió carregat de material i tres furgonetes (la nostra cedida per Vilà Vila) plenes d’esperança i força. Durant el viatge, sabíem que ens trobaríem davant d’una situació dura, però la realitat va superar les expectatives. Ens allotjàrem a Picanya, en un pavelló municipal que ens va obrir les portes. La gent d’allà ens va proporcionar llits perquè poguéssim descansar després de les llargues jornades de feina. En arribar, descarregàrem tot el material sanitari i d’ajuda que duiem. Tanmateix, hi havia equipament que havíem de mantenir sempre a mà, com pales, bombes, vestits especials i equips de protecció individual (EPIs), imprescindibles per garantir la nostra seguretat i evitar infeccions mentre treballàvem en aquelles condicions extremes.
La situació que ens vam trobar a les zones afectades era impactant. Les cases, els carrers i els locals estaven completament destrossats pel fang i l’aigua. Moltes famílies havien perdut tot el que tenien, i la seva mirada era un reflex de desesperança i fatiga. Cada dia era una lluita contra el temps i les circumstàncies per intentar recuperar una mica de normalitat.
Tot i això, més enllà de la feina que vam fer amb molt d’esforç, no puc evitar destacar la manca de coordinació i organització per part de les autoritats en la gestió d’aquesta emergència. És cert que una situació com aquesta és complexa, però no deixa de ser previsible. Les DANAs no són fenòmens desconeguts, i és imperatiu que es treballi en la prevenció i en la planificació per afrontar-les amb més eficàcia. La improvisació que vam percebre sobre el terreny va dificultar encara més la feina dels voluntaris i va agreujar el patiment de les persones afectades.
Tot i això, em quedo amb la solidaritat que vaig viure i veure. Voluntaris vinguts de diversos punts d’Espanya, veïns donant tot el que tenien, i una comunitat que, malgrat el caos, no va deixar d’ajudar-se mútuament. Va ser una experiència intensa, carregada d’humanitat i compromís, però també una lliçó sobre la importància de fer millor les coses.
Espero que aquestes línies serveixin no només per agrair a tots els qui van ser-hi ajudant, sinó també per reflexionar sobre com podem estar més preparats per afrontar aquestes situacions en el futur. La solidaritat és essencial, però una bona planificació és igual de necessària.
Jordi Vendrell Riera
L’experiència a València va ser dura però alhora inoblidable. Van ser dies molt intensos tant físicament com emocionalment. Em va emocionar personalment el fet de que hi hagués tanta gent d’arreu del país units tots amb el mateix objectiu, ajudar als valencians afectats per la DANA.
També vaig poder veure que la gestió que hi havia entre cossos d’emergència i persones voluntàries era un “caos”. Ens havíem de distribuir nosaltres mateixos les tasques i ajudar a veïns que feia mes de quatre dies que estaven amb aigua i fang dins de casa sense haver rebut cap ajuda de l’estat ni dels cossos d’emergència.
Va ser una experiència com dic, dura però del que em vaig emportar va ser, que encara hi ha humanitat i esperança. Que si tot el poble s’uneix té una força molt gran per vèncer qualsevol situació.
Quim Creus Vinyas
