VISCA LA VIDA!
Fem un cant a la vida, a l’alegria,
a la felicitat, al riure gros,
a l’amor foll que no coneix repòs,
al pit obert durant la travessia,
al desig d’ànima i al voler cos,
al joc dels nens i al dels que ho vam ser un dia,
a l’amistat, al fugir de la via,
al no tenir-ne prou sols amb un tros,
a l’aspirar a mil llunes en un cove,
a l’escudella fumejant a taula,
al gust rotund del pa i l’oli i l’anxova,
al dar relleu i no rompre la baula,
a la sorpresa que en du una de nova.
Cantem-ho junts, per’xò hi ha la paraula.
ROC CASAGRAN
Si la poesia és la manifestació d’un estat d’ànim, aquí ens trobem en un moment d’exuberant alegria per part del poeta.
No sabem els motius que l’impulsen a expressar-se amb aquesta eufòria; potser tampoc importa. La nostra època, on el pessimisme i les queixes són tan habituals, que algú ens animi a veure tot amb un optimisme desbordant, és molt positiu.
El títol és una declaració d’intencions: cant a la vida, a la infantesa, als somnis impossibles (no una, sinó mil llunes en un cove), al nostre plat a taula (escudella fumejant), a l’amistat, a l’amor passional, a la sorpresa del dia a dia i, fins i tot, en fugir de la vida…
Segurament tot el poema és un cant a un idealisme molt exagerat, però, si quan al llegim se’ns escapa un somriure, el principal objectiu s’haurà complert.
Del No a tot (això no recorda certa ideologia política – social?), al Sí a la vida.
El poema té una estructura clàssica. Un sonet amb versos decasíl·labs.
Roc Casagran (Sabadell, 1980) és professor i escriptor català de poesia i novel·la. Guanyador de l’últim Premi Sant Jordi amb “Somriure en una illa”.
