Violència en l’esport

Redacció 13 de març de 2022

745 Views

Per: Josep Sanfeliu Foto: Istock

Llegint la premsa escrita, he trobat una notícia, malauradament una de tantes, i n’he agafat el titular. Llegint el text, hi he trobat la següent frase: Una de les imatges més patètiques del cap de setmana passat, per allà “los madriles”, va ser la d’un aficionat, amb un nen i el seu pare al costat, escopint al porter de l’equip contrari.
Però no pensem pas que aquests actes són aliens al nostre territori, no, si ens traslladem al nostre petit país, trobem al porter de l’Europa que diu que està acostumat que a la seva porteria caiguin escopinades i fins i tot ampolles de cervesa durant els partits fora de casa.
El seu equip va perdre per 4 a 1 al camp del contrincant, i en acabar el partit, quan anava a buscar el cotxe acompanyat de la seva neboda petita, un aficionat rival li va dir: subnormal, que te n’han ficat quatre i poc després altres seguidors van començar a perseguir-lo per agredir-lo.
Hi ha altres exemples, però no cal que aprofundim en l’estupidesa humana, bé abans que em critiquin per insultar, diré que estupidesa, vol dir incapaç de comprendre les coses, o sigui no es tracta d’insultar, es tracta de dir amb tacte, però amb claredat que hi ha persones que volgudament no volen entendre les coses, no volen entendre que senzillament assisteixen a un esport, i que socialment tenim moltes coses molt més importants per les que preocupar-nos i per lluitar, el que passa és que la imbecil·litat humana no té límits, aquí també diré que imbecil·litat és fer referència a una persona mancada d’intel·ligència, que senzillament vol dir capacitat d’entendre o comprendre; o sigui que tenim massa persones estúpides i imbecils i massa poques d’intel·ligents, i això és el que com a societat hem de canviar.
I si esbiaixem el titular i li traiem les dues darreres paraules en queda una de redundant, violència, violència és l’ús immoderat de la força, física o psicològica, per part del violent o agressor per a aconseguir objectius que van contra la voluntat del violentat o víctima.
El darrer exemple conegut el tenim a Rússia i Ucraïna, un comboi amb material de guerra letal que ocupa uns 60 quilòmetres de carreteres, però no ens enganyem, si fem un cop d’ull arreu del món, trobarem que de violència n’hi ha a quasi tots els continents, fa anys, però ara que sembla molt proper, ens espantem més i li donem més importància. Sovint es busca identificar un culpable, encara que en ocasions l’aixafament i quasi extermini de societats senceres, ens l’han venut com una transformació i evolució positiva de les mateixes, pensem en els grans descobriments històrics, això si, sempre hi ha un energumen, persona que es comporta de manera colèrica i sense controlar les seves emocions, que s’enriqueix materialment i a qui li creix el seu ego podrit, i no ens enganyem, no acostuma a estar sola, ja que una sola persona seria incapaç de consumar aquestes aberracions. No ens conformem en identificar un únic culpable, hem d’exigir que s’identifiquin tots els que donen suport a aquests crims contra les persones, dones, homes i quitxalla que no tindran futur, i els que en tinguin, quin tipus de futur els espera?