Vídeos i videojocs

Fa uns quants dies, quan estava començant a buscar tema per aquesta opinió de sobretaula, em venien al cap diferents opcions i que al meu entendre totes mereixerien ocupar aquest espai. No sabia si parlar dels incendis d’Austràlia, de l’ordre d’inhabilitació de Quim Torra, de Puigdemont i Comín al parlament europeu, o bé de la proliferació dels vídeos nadalencs; quan la vibració del mòbil em va avisar que me n’acabava d’arribar un altre.

Quan ja estava a punt de llençar-lo a la paperera sense més, em vaig adonar que no era un d’aquests productes ensucrats i de color rosa, amb rens de nassos vermells o papa noels fent coreografies o els Reis d’Orient ballant zumba, ben intencionats, però en el meu cas malaguanyats, doncs la majoria els he eliminat sense ni obrir-los. No, de seguida vaig veure que en realitat, el què tenia al davant era, l’atac amb drons que EEUU va orquestrar per donar de baixa el comboi que escortava al general iraní Soleimani el passat 3 de gener. Se’m va encongir el cor i esgarrifances de por em van recórrer la columna vertebral. Com pot ser que algú difongui aquests vídeos i es reenviïn alegrement?.

Més tard vaig saber que no era cert, un “fake” que se’n diu ara, i que només era un sofisticat videojoc recreant l’atac, però segur que el que va passar deuria ser quelcom similiar o pitjor, doncs tots sabem que la realitat gairebé sempre supera la ficció.
Després va ser Iran qui, responent a l’atac, va atemptar contra dues bases aèries amb presència de tropes estatunidenques a Iraq, amb l’abatiment d’avió civil inclòs i que va provocar un demostració de testosterona per part de Donald Trump tot fent ostentació de tenir-ne més i més grans (els recursos militars, és clar…)

Temo quines accions bèl·liques seguiran per una i altra part, i espero que algú amb autoritat els aconselli que ho aturin, perquè això no és una partida de ping-pong. Això és una terrible guerra en directe i que per postres algú ens la fica a la butxaca a través del mòbil i sense permís.

No sabeu com m’arrepenteixo d’haver menystingut els vídeos amb ninotets i caricatures aquest Nadal. Els prefereixo mil vegades a aquests que ens mostren violències i accions terroristes, al capdavall la majoria d’aquelles felicitacions acaben amb desitjos de pau i amor.

Poso punt i final a aquest text trista, i no només perquè tenim un món revolucionat, sinó perquè m’ acabo d’assabentar de la defunció de l’escriptora Isabel-Clara Simó.

Rosa Camprubí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin