Veritat o mentida

Redacció 17 de maig de 2021

741 Views

Per Laia Fàbregas –

Quan la gent se n’assabenta que soc escriptora, a vegades em trobo amb dues menes de reaccions que gairebé es podria dir que son oposades. Per una banda hi ha alguna gent que qualsevol cosa que li passi te la vol explicar per tal que en facis una novel·la. Xerren, expliquen coses, i de tant en tant hi posen una falca ‘escolta això, escolta-ho, que et servirà per a una novel·la’.

I per altra banda hi ha la gent que té certa recança a l’hora d’explicar coses que li han passat perquè es pensa que de qualsevol cosa seva en faré una novel·la. S’aturen un moment i diuen ‘això no ho posis a la teva novel·la, eh!’.

Per sort també hi ha un munt de gent al mig, que no pensen ni una cosa ni l’altra i que et tracten com a qualsevol altra persona.

La veritat és que mai m’he trobat amb una història interessant quan algú me l’oferia, i molt poques vegades n’he ‘robat’ de gent que me les explicava (sempre que he fet servir alguna cosa explicada ho he fet després de demanar permís). La veritat és que el que a mi m’interessa del que em puguin explicar els altres no son tan les històries de coses que els han passat, sinó més aviat anècdotes, petits detalls que ni ells s’adonen que son interessants.

A la meva tercera novel·la hi vaig posar una frase ‘robada’. Un dia, una amiga, explicant coses dels seus nens, va comentar una cosa que el seu fill havia dit sobre la seva filla. Va ser una cosa que a mi em va sorprendre i em va agradar i vaig pensar que em serviria per al meu personatge. La meva amiga ho va dir sense donar-hi cap més importància. Més tard li vaig demanar permís per fer servir l’anècdota i ella ni se’n recordava que m’ho hagués explicat ni que el seu fill ho hagués dit.

Jo faig històries a partir d’aquestes petites anècdotes que a la majoria de la gent potser els semblarà que no duen enlloc o que no tenen cap mena d’interès. Però a mi m’ajuden a vestir un personatge, a fer-lo més real. I per tant, quan jo rellegeixo textos de ficció que he escrit, hi vaig trobant tots aquests indicis que em fan recordar gent i moments viscuts d’una manera que cap més lector podrà veure. Jo em llegeixo i destrio la veritat de la mentida. Però una obra ben feta ha de fer que el lector es pensi que TOT és veritat, que tot ha sortit d’algun lloc real. I això és l’ofici de l’escriptor, escriure les mentides com si fossin veritat.