Per Imma Nadal –
Pintura de Hendrick ter Brugghen, Esaú venent la seva primogenitura a Jacob.
El llibre del Gènesi ens explica que Isaac, fill del patriarca Abraham, es va casar amb Rebeca i va tenir dos fill bessons, Esaú, el més gran, ros i vigorós va ser qui primer va sortir del ventre de la mare, mentre que Jacob, el segon, va néixer amb una mà agafada al taló del seu germà. Segons la llegenda, Rebeca, va tenir un somni que li deia “el més gran servirà al mes petit”.
Al créixer, Esaú es convertí en un hàbil caçador i preferit del pare, Jacob era un delicat pastor i preferit de la mare. Isaac ja a punt de morir, havia de beneir al seu primogènit que segons la tradició corresponia a Esaú per haver sortit primer.
Jacob que era més astut estava cuinant un plat de llenties quan el seu germà Esaú va tornar de cacera cansat i afamat. Esaú li va demanar el plat al preu que fos, i Jacob li va dir que fos a canvi de la primogenitura i Esaú va accedir Gènesi (25.29-34). Isaac va beneir Jacob, pensant que beneïa a Esaú ja que la seva seguesa i la complicitat de la mare així li ho van fer creure.
Segurament, la majoria dels lectors ja coneixeu aquest relat però, penso que és interessant que aquesta expressió cultural es recordi per a les properes generacions. El quadre de la il·lustració a que fa referencia aquesta història/llegenda, es troba exposat al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid (Sala 20). Així com, també és interessant que les properes generacions sàpiguen l’origen de la famosa frase “Vendre’s per un plat de llenties”.
