Una ONG pels Borbons

Foto: Getty

La filla del rei d’Espanya ha jurat la constitució. Bombo i platerets. Alguns aplaudeixen amb les orelles, però no ens enganyem, el què fan realment és aplaudir els seus propis privilegis. Uns altres es fan els ofesos i s’hi posen d’esquena, però no gaire, hi posen més pa que formatge, que no fos cas que perdessin el sou. Tot és teatre per continuar vivint com sempre a costa de les nostres espatlles.
A mi no m’enredaran pas.
Perquè si realment el rei mana tant, i pot imposar l’hereu i la continuïtat de la monarquia a la voluntat del poble, és a dir, al Parlament, és que en realitat, la nostra democràcia no és tant democràcia com diuen. Allò del poder de poble se’n va directe a fregir espàrrecs. Una pantomima, vaja.
I si el rei no mana gens i és només un figurí, com de vegades també ens diuen, no fa falta que li paguem cap sou a cos de rei, oi? Que es guanyi els quartos com tothom!
Aquest senyor, per només haver nascut de qui ha nascut, i passejar-se amb pompa per allà on li plau, rep un sou de tots nosaltres de 8 milions i mig d’euros l’any, despeses a part, i amb tots els luxes pagats de les nostres butxaques, no fos cas que se’ns morís de gana! Ara amb la majoria d’edat, la seva filla també passarà a cobrar un bon sou. Som una mica rucs. Nosaltres, el poble, els vilatans, els no-ningú patint per arribar a final de mes, rumiant com ho farem quan arribi el fred, pensant a quines hores podrem engegar la calefacció i quines no perquè no se’ns dispari massa la factura, i com que som tan bones persones, mantenim aquests personatges ben calentons, amb la panxa ben plena, pagant-els-hi tots els luxes, i a més pagant-els-hi sous de futbolista d’elit. I només pel fet d’haver nascut a casa seva! Sense avaluar la feina que fan ni els mèrits que tenen. Apa! I tot això mentre nosaltres ens estrenyem el cinturó! Heu vist que som bona gent?
Mentre els mantinguem, evidentment, ells no deixaran anar mai la cadira. Només faltaria! Jo tampoc ho faria pas. I per això ens repeteixen sense parar que són indispensables per la nostra vida. Que sense ells no podríem pas viure. I què ens han de dir sinó? Què són uns ninots de cera que no fan res? Si realment fossin tan indispensables no caldria que fessin tanta propaganda.
I per acabar amb aquest «cuento», no sé, tampoc cal que siguem radicals i fem anar guillotines, que això de les revolucions sempre acaba malament. Els proposaria que facin una ONG, que busquin un nom que enganxi i que visquin de les donacions dels qui sí que el volen mantenir. Que segur que en trobarien una bona colla. I així, veieu, tots contents.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin