0 Shares 144 Views

Al telèfon amb Santiago Niño-Becerra.

14 maig, 2020
144 Views

Per Neus Navarro – Delegada a València de ViaEmpresa / AMIC – Redacció

El professor d’Estructura Econòmica afirma que la crisi de la Covid-19 ha accelerat “tots els canvis que havien d’arribar igualment”.

D’entrada ja hi ha gent que no pot menjar. Aquest problema cal resoldre’l com sigui ja, injectant diners, tirant-ho des de l’helicòpter… però el problema és resoldre del problema de la gent que no pot menjar”, afirma només saludar-nos. No és fàcil en aquest temps de teletreball i criança confinada fer entrevistes per telèfon o videoconferència. Ací va la meua confessió, i la meua disculpa. Però fa uns dies, vaig aconseguir una hora lliure per entrevistar al professor d’Estructura Econòmica Santiago Niño-Becerra en una conversa d’aquelles que fa temps que no teníem. És un amable col·laborador d’aquest mitjà des de fa temps i sempre posa el seu accent en l’actualitat, un to propi que no tots han aconseguit tenir. Per això volia preguntar on posava aquests dies de coronavirus l’atenció… i parlant, parlant, hem cremat l’hora.

A Becerra li preocupa la macroeconomia però sobretot posa sobre el focus en la microeconomia, “la botiga de barri què farà?, la seva activitat es basa en una roda que si es perd… Aquí Foment del Treball va estimar entre el 60% i el 80% de les botigues de barri poden desaparèixer. I després estan els autònoms, les pimes… jo conec a un senyor que té una micropime que està vivint del que va guanyar l’any passat, i m’ha dit que després de l’estiu ja parlarem”, explica el professor de l’IQS.

L’estiu, el futur. Perquè el preocupa és l’endemà, com qui diu. “Després què passarà? Si a una empresa un banc no li donava un crèdit abans, per què li ho donaran ara? I després estan les empreses petites, que si tenen un matalàs, evidentment això serà el que marcarà la diferència. Amb tot, la viabilitat es mesura per la tresoreria i el deute sobre Ebitda. Són les dues ràtios que avui s’estan analitzant”, apunta Niño-Becerra.

“Si a una empresa un banc no li donava un crèdit abans, per què li ho donaran ara?”

On queda la confiança?

Les grans, per sort per a elles, ho tindran més fàcil. “Un Danone, un Grífols… ho tenen més fàcil perquè tindran reserves i si no, tenen poder de negociació. Un Danone, per posar un exemple, crida al Santander i pot negociar”. A més, un factor que ajudarà a empreses alimentàries com Danone, per exemple explica el docent, és que el consum d’un Danone no es modificarà per la confiança en el control de la crisi. El que sí que cal mirar, opina, “i no s’està fent molt és la ràtio de contagiats per 100.000 habitants perquè si va baixant, pot ajudar a guanyar confiança”. Madrid i Catalunya són les comunitats amb la taxa més alta.

“Tot això que estem parlant és a escala microeconòmica, però i després què? Què passa amb l’economia d’Europa, la de l’Estat?”, pregunta, com qui pensa sol, Becerra. “Si la d’Europa va bé, la d’Espanya anirà millor. Aquí sí que trobem diferències, perquè Espanya ha entrat en la situació virus amb un escenari ja complicat: un deute del 95,5% del PIB que implica pagar a l’any 32.000 milions d’euros d’interessos… Aquí vaig”, apunta com qui indica el camí a Oz. “A la tardor de 2018 comença la tercera fase de la crisi, comença un alentiment econòmic i afecta més a qui és més feble, però a Dinamarca, per exemple, tot això li ha agafat en una situació menys dolenta que a Espanya”, afegeix. “Tingui clar que tot estarà basat en el deute, perquè Espanya no té reserves”.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com