Un estiu massa calent

Per: Miquel Puig Soler Foto: Gettyimages

Concert de xitxarres arrapades als arbres onejant amb l’aire calent del matí, migdia i tarda, patint tanta calor que si et mous encara que sigui discretament, les gotes de suor viatgen estèrnum avall i et deixen la pell tant enganxosa que et fa patir una gran incomoditat. Si ho pots evitar potser és el moment d’amainar l’activitat que estiguis fent i arrecerar-te en qualsevol racó més fresquívol. Tot i aquest suplici passatger que ens aclapara aquest estiu no sé si és suficient motiu com per queixar-nos tant.
Recordo que pels vols dels anys cinquanta més o menys per aquestes mateixes dates, era el temps de batre els cereals. En tot l’entorn del lloc, ple de pallers curullats el més alts possible per aprofitar el terreny, saturat de la pols del boll, del molí i l’arrossegament de les garbes pel terra, no s’hi podia respirar. Entre el terrabastall de la màquina de batre que engegava a les tres del matí i la calor infernal que feia, les passàvem força més putes que no pas ara. Deu anys, teníem els talladors de filferro que guanyàvem el primer jornal de la nostra vida. Homenets de calça curta, font de vivències pel goig inabastable de l’esforç per créixer. Palla humida, rebolcades a desdir, prodigis inesperats que ens emplenaven de vida de noves esperances, sovint entelades pel bell desordre de la nostra ingènua i càlida joventut.
Canviant de tema, deixant el passat en pau i desitjant com tothom que s’acabi aquesta calor i arribin pluges per pal•liar la secada que ens assola fa massa temps, no puc evitar ser més pessimista del que em pertoca per la meva edat. Davant del futur que es preveu per a l’economia en general no puc parar de pensar en el que passarà després d’aquest estiu tan calent, amb comerços i empreses de diversos sectors. Amb l’encariment de la majoria dels productes, llum, gas, i la mala gestió política entre altres, molts negocis no podran suportar el pes malxinat de l’augment de preus. Encara que els gerents i propietaris s’exprimeixin el cervell per realitzar els canvis més imminents que requereixen els seus negocis per sortir del pas, potser no n’hi hagi prou per restablir l’ordre de les rutines que s’han fet servir per aconseguir els objectius que es necessiten per tirar endavant.
Quin serà el quid de la qüestió? Crec que no serà fàcil identificar els canvis que s’hauran de produir en cada empresa. Mirant les coses fredament i des d’un punt de vista el més neutre possible, caldrà analitzar com fer-ho per intentar traure rendibilitat a l’empresa esquivant els obstacles i reptes que sorgiran a cada pas. Farà falta tenir coratge i disciplina per evitar que aquesta mala maror persistent que tenim al damunt no els arrossegui al tancament definitiu del seu negoci. Com ho veieu, per intentar solucionar el problema? Si teniu idees que creieu positives cal posar-les a la pràctica com més aviat millor.
Quan vaig començar la meva tasca empresarial també va ser molt complicat, però eren altres temps i estàvem avesats a patir una mica més que no pas ara; emperò que hi havia tantes coses per fer que només ens va caldre treballar, i treballar. Vam seguir les rutines i les necessitats que s’anaven implantat en una societat cada cop més moderna, i tot va anar força bé. No sé perquè ara tot és tant complicat i ningú no és capaç d’arranjar aquesta situació gens engrescadora cara al futur; algú hi haurà de posar remei, un dia o altre.

Vinagre balsàmic
Potser no l’hauríem d’anomenar vinagre. És un producte diferent que cada cop és sol utilitzar més en la cuina.
És un preparat que està de moda, però sols si està protegit amb la denominació de Mòdena el garanteix que no és un producte estrafolari engiponat amb vinagre, sucre, color i altres delícies de desconeguda procedència. La qualitat del vinagre dependrà de les propietats del vi, dels anys d’envelliment en la bota i la mena de fusta utilitzada que sol ser roure, castanyer, freixe o cirerer. Hi solen afegir most sense fermentar per donar-li un toc d’acidesa. Els italians el veneren. El meu germà Josep va ser el primer a elaborar i introduir aquest magnífic producte, l’Augustus en aquesta zona del Baix Penedès,— que exporten en molts països.
Els dietistes solen aconsellar moderar-ne el consum pel seu alt contingut de sucre, però un bon amaniment amb aquest elaborat tan especial sigui peix, carn o amanida, acompanyat d’una bona setrillada d’oli arbequí verge, és per fruir-ne i quedar embriagat de la sublim satisfacció que et deixa al paladar.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin