Per: Jordi Morros.
Ara que som en època de calor, i això ho relacionem amb vacances, us voldria comentar una petita anécdota. Per cert, quines vacances més estranyes aquest any, no ?. La maleïda pandèmia ens ho ha trastocat tot. Però al que anava. Malgrat els dubtes de si marxar o no vaig decidir, juntament amb tota la família, que aniria bé sortir de l’ambient quotidià de cada dia i pasar un parell o tres de dies a la platja. Sobretot pensant en el petit de casa. Els dubtes eren si hi hauria molta gent –i n’hi va haver però menys de l’esperada-, si tots complirien les noves regles de joc – i sí, la gent anava amb mascaretes i tothom procurava guardar les distàncies tot i que en algunes terrasses dubto que fos així-, o si a la platja hi trobaríem aquelles allaus d’altres anys. I no. No hi eren. Bones notícies per les famílies que han fet escapades. El que em ve menys de gust ara per ara és trobar-me masses de persones per tot arreu. No sé si us passa. Dolentes pels que viuen del turisme, és clar, que és més gent de la que ens pensem.
Marxes un parell de dies i sembla que no passi res. Però en passen moltes de coses. Com per exemple que a instàncies de la fiscalía els presos polítics independentistas s’han quedat sense el tercer grau; o que el Producte Interior Brut d’Alemanya, motor d’Europa, ha baixat estrepitosament a causa del coronavirus. O que la covid-19 continua campant al seu aire i que ara afecta sobretot als joves, que es creuen immunes a la malaltia però no ho són. Poden tenir menys símptomes o fins i tot no tenir-ne, d’acord, però ho encomanen als més vulnerables. Poseu-vos mascareta, coi !!!. Això em ve al cap perquè en un dels locals on vem decidir prendre alguna cosa hi havia un jove que es negava a portar-la. Va tenir una seriosa discussió amb els seus pares, però se’n va ensortir. En cap moment es va posar la mascareta. El seu raonament era que senzillament no la volia. Inconscients.
Han sigut unes vacances estranyes, com deia al principi. Estàs pendent del gel hidroalcohòlic, de mantenir les distàncies amb gent, de fer cua al carrer per entrar a qualsevol botiga, pendent de no tocar segons què… Igual que aquí però en un ambient que és desconegut, el que genera una certa angoixa. Fins que et relaxes. Però no ho pots fer del tot, perquè és llavors quan t’entra el coronavirus.
O sigui que bon estiu i bones vacances a tothom, marxeu o no marxeu. Tingueu cura, cuideu-vos i penseu que malgrat tot ens en sortirem –en tots els sentits- malgrat res no torni a ser igual.
