0 Shares 160 Views

Un COR d’OR

30 de novembre de 2021
160 Views
Per: Txema Seglers Foto: Nils 

Avorrit per la conversa dels grans, el nen surt del menjador i enfila el passadís fins a arribar davant la porta de l’habitació de l’avi. Abans d’entrar-hi, però, s’atura. Comprova. Sent llunyanes les rialles del menjador entre culleretes de cafè i licors de sobretaula. I aleshores, sigil·lós i ràpid, entra dins. De seguida sent l’olor de l’avi a l’estança buida. Només un llit, el tabac a la tauleta, els medicaments, el got d’aigua, el transistor, les fotografies, la camisa neta penjada al respatller de la cadira. Aliè a tot, el nen s’apropa a la taula de fusta on està el tocadiscs, al costat de la finestra de la galeria interior. Agafa un vinil petit de 45 revolucions per minut. Els grans de 33 li semblen enormes, gegants, inabastables. No sap per què, però l’atrau la caràtula d’aquest senzill d’un home enmig del no-res amb una guitarra. Du el cabell llarg i una camisa gruixuda de quadres gastada. Una silueta misteriosa sota la llum crua d’un escenari fosc. Empès per una atracció estranya, treu el vinil, obre la capsa del tocadiscs i l’encén. L’agulla comença a lliscar. El nen expectant encara no ho sap, però, al llarg dels anys que l’esperen, recordarà aquesta melodia com un encanteri per invocar les forces interiors quan experimenti els primers torbaments amorosos, les primeres pèrdues, els inevitables desenganys. I no oblidarà mai aquesta lletra que li permetrà vèncer la nostàlgia de les oportunitats perdudes, els fracassos d’una vida adulta i l’obligarà a persistir sempre. “Jo vull viure. Jo vull donar. Vaig travessar un oceà per un cor d’or. Em mantinc per trobar un cor d’or”. Envellit, encara tindrà temps abans del darrer gest, de relacionar l’olor del tocadiscs amb el  perfum de sabó i tabac de l’avi.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com