0 Shares 28 Views

Un bon ciutadà, sr. Casas

28 juny, 2020
28 Views

Per: Xus Domene i Roger Grandia –

Tenint en compte el que vostè exposa (Montpeità núm. 1506, pàg 20) la seva intencionalitat i l’estructura del seu escrit li volem dir:

És molt trist utilitzar la malaltia d’una altra persona per calmar la seva frustració política Sr. Dani Casas.

És molt trist intentar silenciar la veu i el canal que alguns ciutadans de Sant Fruitós han trobat en la persona del Sr. Vicenç Llorens per manifestar i traslladar la seva preocupació, els seus neguits i sentiments generats per la petició directa i domiciliària de signatures.
És molt trist obviar que les entitats estan formades per associats que tot i no formar part de les juntes directives respectives, tenen veu i opinió i han buscat la veu i el canal de Sr. Vicenç Llorens per manifestar el malestar generat per una decisió unilateral dels seus representants, sense consulta ni assemblees.

És molt trist, perquè aquestes accions dissenyades per fer pressió social, fan molt mal a molta gent que també es desviu pel benestar de Sant Fruitós de Bages.

I encara és pitjor utilitzar la malaltia d’una altra persona per fer demagògia, una malaltia que vostè ha utilitzat per donar foscor, tristor i argument al seu escrit. Que trist! Sr. Dani Casas.

És molt trist senyor, veure com avança una malaltia i de cop i volta trobar-te vulnerable davant del Covid_19 i veure limitats els teus moviments, però el que no entenem, és com una persona com vostè Sr. Casas, que tot li produeix tristor, no empatitzi amb les persones que tot i les dificultats tenen ganes i esperança de viure i per suposat volen treballar i liderar un projecte polític, un projecte amable i respectuós per a tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Fruitós.

És molt trist que en el seu escrit utilitzi la malaltia d’una altra persona per calmar la seva frustració política i personal i que aprofiti el càncer que pateix el Vicenç per buscar l’aplaudiment. Sr. Casas, ja no queda res més?

És molt trist que no sàpiga encara que en les dificultats i les malalties sempre hi ha un aprenentatge Sr. Casas, són proves de vida, de força i d’esperança i aquest aprenentatge i les decisions que se’n desprenen, depèn de cadascú, Sr. Casas i arribat aquest punt, ningú és exemple per ningú.

És molt trist que amb l’edat que ja té, no hagi après res de la vida, res de la lluita davant d’una malaltia tan seriosa. Que trist Sr. Casas! Esperem i desitgem que gaudeixi de molta salut durant molts anys, perquè sinó potser se’n recordarà del seu escrit, i serà vostè la persona trista.

El millor que pot fer és cuidar-se i estimar-se a si mateix i el respecte als altres l’ajudarà a ser millor persona Sr. Dani Casas. Visqui la vida i sigui feliç Sr. Casas i allunyarà la tristor.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria