0 Shares 695 Views

Tu, què salvaries?

28 d'octubre de 2021
695 Views
Per: Jordi Morros Foto: KIKE RINCÓN/EUROPA PRESS

Si haguéssiu de marxar de casa vostra de pressa i corrents, sense temps de poder rumiar massa, què us enduríeu? Podria ser el guió d’una pel·lícula o una sèrie, ara que estan tan de moda. Però és el que s’han trobat els veïns de La Palma, els qui vivien, perquè alguns ja no hi viuen, més a prop del volcà a Cierro Viejo. En qüestió d’hores, i en algun cas de minuts tot i el famós vídeo de la primera fumera i el comentari que se sentia de fons i que deia «hay tiempo para comer», van haver de córrer per deixar casa seva i emportar-se allò que creien imprescindible. Quatre coses. Res de camions de mudances.
Jo no sé què faria davant una situació d’aquest tipus que en aquest cas ha sigut a causa de l’explosió d’un volcà, però que també es pot donar en altres catàstrofes naturals imprevistes, inimaginables, impensables. Un dia tens casa, amb tot el que hi guardes, i l’endemà o a la mateixa tarda ja no en tens. Ja no tens res. Només records. Ha de ser frustrant.
Vull dir que si fas la previsió amb temps, si t’alerten a l’avançada que hauràs de marxar i que només et pots endur quatre coses, rumies serenament abans què és el que agafaràs. Però si no pots ni pensar-hi perquè t’hi va la vida, què fas?
No sé en què deus pensar primer. En papers oficials per evitar encara més problemes després? Jo què sé: DNI, llibre de família, l’escriptura de la casa, targetes del banc… O això és l’últim que et ve al cap? O potser fotos per tenir un record de com havia sigut fins llavors la teva vida abans que se les endugui qualsevol riu de lava? Algun objecte que tingui una càrrega sentimental especial que et pugui ajudar a superar moments difícils? L’ordinador o algun disc dur, que acostuma a estar carregat d’imatges i informació? O roba?
Deu ser una elecció a la desesperada i desesperada davant la qual no ens podem arribar a imaginar què ens pot passar pel cervell i que deu fer bona la dita de tants caps tants barrets en el sentit que cadascú deu prioritzar coses diferents. El que per uns és absolutament superflu deu ser el més necessari per a uns altres. Les llàgrimes ningú se les deu estalviar, però. El que dèiem. Tu, què salvaries?

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com