Trump sí o Trump no

Redacció 7 de novembre de 2020

657 Views

Per: Jordi Morros

La cosa va així. Trump es declara guanyador de les eleccions als Estats Units fins i tot abans que s’acabi el recompte. Però al mateix temps afirma que els hi volen robar (les eleccions) i que recorrerà al Suprem. Si és el guanyador, perquè ha d’anar al Suprem?. Potser és que no ho veu clar i amb la seva arrogància i supèrbia creu que és impossible que pugui perdre -no ho ha fet mai en la seva vida tret, potser, de la part afectiva que no deu haver tingut mai i d’aquí plora la criatura- i per això s’esvera abans d’hora, i fa saber a tothom que no posarà fàcil renunciar al poder. Perquè es tracta d’això, de poder.

Jo no sé si en el moment que llegiu aquestes quatre ratlles ja se sabrà qui ha guanyat les eleccions als Estats Units, notícia que per uns dies ha desplaçat la maleïda pandèmia dels primers titulars dels Telenotícies i els informatius en generals. En el moment d’escriure tot semblava una mica enredat i els analistes -entre els quals no m’hi compto- avisaven que potser s’haurà de decidir pel vot per correu. Aquest cop ha votat més gent que mai. No se sap si per fer fora Trump o a causa de l’emergència sanitària. Però és aquest vot per correu del qual Trump no se’n refia.

Més enllà d’això perquè són tan importants les eleccions als Estats Units?. Doncs perquè ens afecten de ple. Ser la primera potència mundial econòmica i militar -amb permís de la Xina- té aquestes coses. Per posar uns exemples senzills i ràpids. És imprescindible que els Estats Units liderin la lluita contra el canvi climàtic. En cas contrari no hi haurà res a fer. Més: si mireu qui són els seguidors més fidels de Trump a l’estat espanyol veure-ho que hi els de Vox, i això ja ho diu tot. És populisme i, per tant, una amenaça per la democràcia i per la salut democràtica del món. També ha sigut el dirigent que ha plegat de la Unesco o de l’Organització Mundial de la Salut en plena pandèmia. I ja no cal dir que a les seves mans té el botó de les armes nuclears, i a mi particularment, això no em fa gent de gràcia. També és impulsor de l’aïllacionisme -nosaltres els primers-, quan el món ha canviat i ho bé ens hi posem tots o bé tots ens encallarem. La pandèmia ho ha fet més evident que mai. I així anar fent. A veure.