Per Francesc Canellas – poema d’en Josep Carner – imatge La Veu dels llibres –
Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l’herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tost memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!
Josep Carner
Tres noies amigues caminen alegres cap al seu destí. Han obert la porta de la vida i joioses s’enfronten a un futur desconegut (van deleroses qui sap a on). És primavera i no només en un conegut centre comercial. Tot respira optimisme després del llarg silenci de l’hivern. Carner ens ho explica posant com a protagonistes unes noies que també estan en la primavera de la seva vida.
El poema és perfecte tant en el contingut com en la forma, fet habitual en l’autor, considerat el príncep de la poesia noucentista catalana a primers del segle XX. Ho demostrarem analitzant alguns dels conceptes del text.
“Tres”, nombre que simbolitza la perfecció; “vestides de blanc”, puresa innocència; “mans enllaçades”, amistat; “galtes rosades”, petit neguit davant el què vindrà; “cabelleres volant al vent”, llibertat; “inconegudes de llurs mares”, han passat la infantesa i ni les seves mares les reconeixen; “refan el cor del món”, donen nova energia positiva a la humanitat, que li convé renovar la seva rutina; “ulls que llampeguen i boca ardent”, un bocí d’atreviment i d’erotisme.
Això si, amb un toc d’atenció: el cicle, com a cicle s’acabarà i aviat serà un record (ben tost memòria), però Carner no vol desencisar-nos i el poema conclou repetint: mans enllaçades…. i cabelleres volant al vent. És Primavera, gaudim-la.
