“Tenir més paciència que Job”

Aquesta és una frase feta, que molts hem dit o bé hem escoltat, i que és una expressió bíblica, que tot seguit s’explica el seu sentit:

L’historia de Job es va escriure entre el 500 i el 250 aC. Forma part del conjunt de llibres de la Saviesa (Antic Testament),  segurament inspirats per un contemporani de Moisès, o pel mateix Moisés que va viure uns anys a la terra d’Uz, on li van explicar l’historia d’un home ric (no israelita) que tenia una enorme fortuna i ramats,  era un home bo i guia per a tothom. Vivia a la “terra de Uz” això es trobaria en l’actualitat entre el sud-oest de Jordània i sud d’Israel.

La llegenda diu que tenien una gran discrepància entre Jahvé (Déu) i Satanàs sobre la bondat de Job. Satanàs deia al primer que no tenia mèrit la bondat de Job perquè Jahvé li havia donat riqueses, però que si no les tingues, no seria tant bo. El primer, va autoritzar al segon a enviar-li tota mena de penúries per tal de provar la seva fe, només amb una condició: que li havia de respectar la vida.

Satanàs compleix amb el seu paper i envia a Job grans sacrificis, pèrdua de les propietats, del bestiar, es moren els seus 10 fills, la seva dona el repudia, perd els amics, i finalment li envia una malaltia a la pell. Però, Job no culpa a Déu dels seus mals sinó que sa conformava dient “Despullat vaig sortir del ventre de la mare i sense res aniré al sepulcre”.

El varen anar a veure, tres antics amics seus, i li van dir que això li passava perquè Déu l’havia castigat. Job, els va contestar “Déu m’ho va donar, Déu m’ho pot prendre”.

 En veure Déu la bondat de Job, Déu el va beneir  i va tornar a tenir bestiar, salut, amics, una altre dona, més fills i nets i la Bíblia diu que Job va morir feliç i acompanyat de la seva família.

Des de llavors, la paciència de Job és també sinònim de resistència, que s’hi podria aplicar allò de “el qui resisteix, guanya”.

 Imma Nadal

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin