Sort (o no)

Foto: getty images

Quan sento la cantarella anual dels nens del col·legi de “San Ildefonso” automàticament recordo aquella sensació de fred que teníem quan, ja de vacances de l’escola, aprofitàvem per fer els últims i llargs assajos d’Els Pastorets, el Pessebre Vivent o qualsevol altra representació o acte nadalenc de quan érem adolescents. Actualment, el sorteig de la loteria de Nadal té una altra connotació i és un ritual comprovar dècim a dècim i butlleta a butlleta si hem estat agraciats amb algun premi, encara que sigui amb el reintegrament o bé amb la pedregada.
Enguany no m’ha tocat res, ni per Nadal, ni per la Grossa, ni pel Nen (el “Niñu” en dèiem) ni cap panera de les lluminetes on havia apostat. És clar que jugava molt poc i, per tant, les possibilitats eren poques, però no us negaré que m’hauria agradat tenir una mica de sort.
I sí, la sort va arribar. L’endemà passat de Reis, quan ja deixes el tema arxivat fins a la nova campanya nadalenca, rebo una trucada on m’anuncien que he estat guanyadora d’un sorteig i que m’ha tocat una nit d’hotel a qualsevol ciutat d’Espanya o Andorra.
Visca!, i ja m’imagino despertant-me un fred matí d’hivern en una càlida i confortable habitació amb vistes a les muntanyes nevades del País dels Pirineus.
Esbrino que tot va començar quan un dia, passejant per Manresa, una noieta menuda i fràgil em demana si la puc ajudar contestant una enquesta. No soc gaire amant d’aquestes coses, però accedeixo, sobretot perquè em diu que serà molt breu i que cobra un tant per persona.
Efectivament, va ser molt breu, quatre preguntes que ja no recordo tipus edat, localitat, etc., però el tema anava de saber si per netejar faig servir productes químics o ecològics. Un cop finalitzat el qüestionari em demana el telèfon. Aquí ja començo a desconfiar i li dic que només he contestat per ajudar-la en la seva feina i que no volia rebre propaganda ni publicitat de cap mena. M’assegura que no, que el telèfon només és perquè la seva empresa pugui comprovar si l’enquesta és real (lògic) i per a participar en el sorteig d’una nit d’hotel entre tots els enquestats.
I l’atzar em va somriure, i vaig ser l’agraciada! Il·lusa de mi! Per a poder gaudir del premi, primer havia d’accedir que una persona de l’empresa vingués a casa meva a fer-me una demostració d’una hora de durada dels seus productes de neteja, i suposo que també comprar-ne. Això ja no ho vaig comprovar, doncs quan vaig protestar dient que vaig accedir a contestar amb la condició que no volia cap compromís ni bombardeig publicitari, es van limitar a penjar el telèfon.
Em sap greu que facin dir mentides a aquest jovent que s’ha de patejar el carrer per guanyar quatre cèntims, però ara, en la distància, el que em sap més greu és no haver aprofitat aquesta hora de demostració perquè em netegessin el forn o bé la tan empipadora campana de la cuina.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin