A principis de novembre de l’any passat, l’Ajuntament de Manresa i el Bàsquet Manresa, van presentar la proposta per ampliar l’aforament del pavelló del Nou Congost, fer noves graderies, nova façana, accessos, bar, sala de premsa i gimnàs i un anell perimetral de circumval·lació, entre moltes altres novetats, vaja, una remodelació completa del pavelló existent.
L’inici de les obres se situava a finals del 2026.
Cert que davant d’aquesta remodelació, hi havia forces veus de socis, penyes, així com alguns grups polítics, que demanaven fer un pavelló nou i no una remodelació.
Aquest fet, era rebutjat per l’actual equip de govern manresà, recordo declaracions, votacions al ple i cartes a diferents mitjans de comunicació defensant la remodelació i rebutjant la construcció del nou pavelló.
Quatre mesos després, les coses han canviat i ara i segons una nota feta pública fa pocs dies pel mateix govern de Manresa, expliquen que és molt difícil executar el projecte i alhora fer funcionar d’una forma acceptable l’activitat esportiva i que veuen molt difícil ara reformar el pavelló.
Afegeixen que actualment estarien valorant fer un nou pavelló, estudiant ubicacions i continuar buscant nous finançaments, ja que tot plegat tindria un cost més elevat que reformar-los.
És realment una situació surrealista, on s’han perdut temps i diners, precisament dues coses que el club i la ciutat no és que precisament vagin sobrats.
Sens dubte si traslladéssim aquest “nyap” a l’empresa privada, molts dels actuals líders polítics de Manresa serien acomiadats de manera fulminant.
Personalment, és una situació que em sap molt de greu, perquè fer un nou pavelló o remodelar l’actual, és imprescindible per a la supervivència del club i per continuar a l’elit del bàsquet nacional.
Perquè el club me l’estimo, de fet em consta que molts santfruitosencs també tenen aquest sentiment, perquè tot i ser un club manresà, té l’estima i el suport de tota la comarca.
Aquell miracle que és el Manresa, ser un dels clubs històrics amb menys pressupost de la lliga, però que té una massa social que lluita, treballa i dona suport incondicional a un projecte amb valors que van més enllà de l’efecte merament esportiu.
Igualment i davant les adversitats, la força de la gent és la que tirarà endavant.
Som-hi BAXI!
