Opinions de sobretaula: La societat més desigual

Reflexions sobre l'excel·lència educativa i les desigualtats socials

Marina Puigdellívol
Lectura de 4 min

Em truca una cosina que viu a Londres per explicar-me que el seu nebot ha entrat a la universitat de Cambridge i podrà estudiar una d’aquestes carreres tant difícils només per a cervells privilegiats. Recalca amb alegria i orgull que en les proves d’accés a aquest centre tant prestigiós, ha quedat quart. Quart! Quina passada!… Em moro d’enveja. No del noi, és clar! Sinó de l’oportunitat que li brinda la seva societat de poder fanfarronejar d’un cervell brillant, mentre aquí només ens fem els pinxos si tenim fills amb èxit en els esports.

- Anunci patrocinat -

I em pregunto com és que hem descuidat d’aquesta manera l’excel·lència? Quan anem al metge bé que volem tots el millor dels millors, o el millor arquitecte, o el millor advocat, o el millor en el què sigui. No ens conformem pas amb el primer professional que trobem. Busquem segones opinions, exigim l’alt nivell. Però en canvi, en l’àmbit escolar, no sé perquè, tenim aquesta mena de rebuig social cap els estudiosos, i els hi diem «empollons», i ens els mirem de reüll i a vegades a l’escola els companys en fan befa. Dins les aules, sovint queden descuidats i avorrits, perquè ja no es premia l’excel·lència ni en el marc educatiu.

Amb l’obsessió mal aplicada que tenim per la igualtat, els continguts s’han reduït a la mínima expressió. Els alumnes es passen l’estona esperant que arribi l’últim. L’escola segons els meus fills és un avorriment. Preferirien no anar-hi. Diuen que aprenen més a casa. Un d’ells, arriba cada dia amb una «manualitat» feta a estones lliures, li han deixat fer perquè ja havia acabat la tasca encomanada. La cola, la purpurina, les estisores i el paper els fa anar amb destresa, hi dedica gran part del temps. Ara però, de la lectoescriptura val més que no en parli, perquè si no fós per la meva santa paciència no llegiria ni una paraula.

No entenc en què s’ha convertit l’escola. Els continguts són importants, són bàsics, perquè la comprensió del món va lligada a allò que ja saps. Quan llegeixes un text o t’expliquen una història el teu cervell el compara mentalment amb totes aquelles coses ja apreses, i així, com un velcro que s’enganxa a l’altre meitat, el que acabes de llegir o escoltar s’adhereix a allò que tens, fent més fort encara el primer velcro de les coses ja apreses. Si no saps res, no tens res on agafar-te.

Buidar de continguts les classes i convertir-les en un esplai, on passar l’estona entretinguts és la prioritat, és un insult a la intel·ligència dels nostres infants, i els convertirà en adults sense opinió ni criteri, i el pitjor de tot, amb dificultats per comprendre nous coneixements.

Igualtat, sí! Integració, també! Però cap amunt! No menyspreem la nostra canalla i dotem-los d’eines, dotem-los de coneixements! Què és això de deixar de memoritzar? La memòria és el múscul del cervell. Treballem-lo! Fem-lo més potent!

Estem creant una societat desigual, la que serà més desigual que mai, perquè ara sí que els coneixements depenen de la família que tenen els infants, i només si a darrere tenen una família culta adquiriran més eines. Estem creant l’escola més desintegradora que hi ha hagut mai.

Evidentment que en un futur hi haurà bons metges, i arquitectes, i advocats, però només de les famílies que hauran pogut dotar els seus fills d’un velcro fort per adquirir nous coneixements a fora de l’escola. Tindrem un futur ple de desigualtats en nom d’una suposada igualtat. Ens estem equivocant, i molt!

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi