El passat dimarts 8 de Novembre, l’empresa filial de Repsol Genia Bioenergy va presentar al Nexe el projecte d’una planta de generació de biogàs que s’instal·laria al polígon de la carretera de Berga de Sant Fruitós. Aquest projecte s’emmarca dins de l’estratègia de l’empresa per la generació de combustibles no fòssils i té l’objectiu de produir biogàs o biometà per ser injectat a la xarxa de gas i comercialitzat dins del mercat energètic. Cal dir que aquests tipus de plantes es nodreixen de matèria orgànica, principalment dejeccions ramaderes (purins), residus de la indústria càrnica (escorxadors) i altres sectors com el paperer. Aquests residus es transporten a la planta des d’un radi de 50 quilòmetres i s’introdueixen a un bioreactor que a partir de l’activitat microbiana produeix metà, deixant un residu anomenat digestat que cal gestionar com a possible fertilitzant en el sector agrícola.
En un context més ampli, el Govern de la Generalitat ha vist en la implantació d’aquestes plantes de biogàs l’única solució a la gestió dels milions de m3 de dejeccions ramaderes que són les causants de la principal contaminació dels aqüífers de Catalunya, els nitrats, ja que es veu incapaç de fer front a l’expansió de les macrogranges de la indústria porcina. D’aquesta manera, el Govern promou amb interessants subvencions a les empreses del sector del biogàs aquest tipus d’instal·lacions.
Cal dir que aquestes plantes no generen cap tipus de combustió a l’atmosfera, i per tant, sembla que les possibles pudors quedarien restringides al transport i recepció del residu a tractar. El principal inconvenient d’aquestes plantes és el volum de material tractat, que per tal de donar rendibilitat econòmica al projecte, cal que sigui molt elevat, de l’ordre de centenars de milers de tones anuals. En el cas del projecte que es proposa per a Sant Fruitós, es tracta d’una planta de 125,000 tones anuals de residu. Aquests elevats volums generen la principal incògnita d’aquests projectes: com es gestionarà el digestat? És important remarcar que en volum, el biogàs generat és molt petit en comparació amb el residu inicial de manera que el volum de digestat és també de l’ordre de milers de tones. Caldrà tenir un pla de gestió molt acurat i preveure on i com es podrà utilitzar el residu de la planta, ja que, òbviament, no seria acceptable que s’acumulés a la planta, ni que es “gestionés” a partir de l’abocament massiu com a fertilitzant a les zones agrícoles al voltant del poble. En aquest sentit, SOM Sant Fruitós reclama un pla realista i més concret de gestió del residu final, abans de la implementació d’una indústria d’aquest tipus al nostre municipi, que a banda dels impostos per activitat econòmica, no proporcionaria un nombre significatiu de llocs de treball (l’empresa promotora estima que uns 10). Finalment, creiem que el govern de Sant Fruitós hauria de demanar i negociar que part de la producció de gas es destinés al consum energètic d’edificis públics del municipi.
