“Si un dia sóc terra” de Teresa Riquelme
Per: Teresa Riquelme
Després d’un llarg estira-i-arronsa van arribar a un acord i en Pere Aragonès ha estat investit el nou President de la Generalitat de Catalunya. Em sento contenta que per fi s’hagi desencallat la situació que teníem que era molt angoixant. Nou govern, bona sort!
Amb la meva petita veu, perquè de veu en tinc poca, em vaig posar a cantar una cançó que per primera vegada la vaig sentir a cantar en una Festa Major quan era petita, i la cantava “ Salomé”. Es tracta d’un poema de Josep M. Andreu. ( 27-11-1920/ 21-3-2014). Era petita però ja aleshores em va impressionar molt. La copio:
SI UN DIA SÓC TERRA
Si un dia sóc terra, si un dia sóc pols que sigui d’aquesta que han trepitjat molts.
I l’ànima, l’aire, que passa pels pins, que fa aquesta flaire, que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra, que ho sigui en secret, d’aquesta que els segles han fet i han desfet.
D’aquesta que és nostra amb pluges i amb fang, amb sol que fa crostes i amb plor que fa sang.
Que ningú no m’endevini que només un gra de blat creixi fort i sil.lumini del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra, si un dia sóc pols, que sigui d’aquesta que han trepitjat molts.
D’aquesta que encara puc prendre i besar. Si un dia m’empara més meva serà.