0 Shares 322 Views

Setembre 2020.

5 de setembre de 2020
322 Views

Per: Miquel P. Cortina –

Arriba setembre, el setè mes de l’antic calendari romà, i novè de l’actual recompte gregorià. És el mes que, a diferència del juny que, amb la falç al puny, lliga les espigues i les transforma en garbes, embolcalla les darreres calors de l’estiu, les llança a la paperera de la història, i obre les portes de la tardor.

Aquest, però, a diferència dels altres setembres que servien per entretenir-nos a glossar la caiguda de les fulles dels arbres i els colors ocres de la natura, ve carregat d’incerteses: “Rebrots de Covid-19 a Espanya i al món”; “Preocupació davant l’inici del curs escolar”; “Llocs de treball destruïts o pendents dels Eros”; “Moltes empreses i petits negocis no saben si tornaran a obrir”; “La industria hotelera de Barcelona i de la majoria de poblacions del litoral català arruïnada per la manca de turistes estrangers”; “Enfonsament del PIB fins a gairebé el 19%, el pitjor de la zona Euro i el segon per la cua d’Europa després del Regne Unit”. I per si això no fos prou, “Sortida de Messi del Barça”. Un carrussel de males notícies que ens té a tots amb l’ai al cor i amb el temor que la incidència del coronavirus no empitjori en els propers mesos de tardor i hivern.

En els meus setanta anys de vida jo no havia vist mai tantes calamitats juntes. I esperem que encara no vagin a més. El president espanyol Pedro Sánchez ha sortit avui (31 d’agost) a fer un discurs davant la plana major de l’IBEX-35 per dir que no ens preocupem, que les coses aniran a millor aviat, gracies a la injecció de 140.000 milions d’euros provinents de la UE. Fins i tot algun ministre s’ha atrevit a pronosticar que l’any 2021 el PIB espanyol ja no s’enfonsarà sinó que creixerà un 2% gràcies a aquesta aportació europea. És tan bèstia com dir: “Com que el meu veí ric em presta 1 milió d’euros, jo també soc ric”. Santa innocència!” Que aquests diners caldrà tornar-los d’una manera o altra, que no ens els regalen!!!

I aquí és on jo em planto i llanço les meves preguntes al vent:
-Serviran aquests calés, en bona part, per salvar algunes empreses de l’IBEX-35, que com sabeu, són unes corporacions altruistes i generoses que paguen TOTS els seus impostos a Espanya i malden per assegurar el benestar de la població de la qual es nodreixen? Em temo que sí.

-S’esmerçarà una part del “diluvi de mil.lions” per a construir noves línies d’AVE deficitàries i que no van enlloc, per tal de mantenir el sagrat principi de la “cohesión nacional amb “epicentro” a Madrid? Em temo que sí.

-En base a aquest préstec mil.lionari, veurem com es gasten milers de milions d’euros en l’adquisició de nou material de guerra com ara tancs i avions? Em temo que sí.

-S’utilitzaran aquests diners per augmentar el sou dels polítics, dels “fons reservats”, dels diplomàtics, de l’exèrcit, de “las Fuerzas de Seguridad del Estado”? Em temo que sí.

-I si resta alguna cosa del préstec, hi haurà diners per cobrir les necessitats, dels hospitals i de la Sanitat pública? I dels aturats? I dels jubilats? I dels trens de rodalies? I per pal.liar el dèficit històric d’inversions a Catalunya en infraestructures? I per a l’Educació? I per a la Cultura? I per ajudar les classes més desafavorides a causa de la crisi de la pandèmia? I per a l’adquisició de vaccins a gran escala contra el maleït coronavirus i la prevenció d’altres malalties que probablement ens sotjaran en el futur? Em temo que no.

Aquest setembre, a diferència dels altres setembres plàcids i tebis que he viscut, ensuma malament.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El ball
210 views
210 views

El ball

Redacció - 14 de setembre de 2021
Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .
73 views
73 views

Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .

Redacció - 14 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com