Ser o no ser, aquest és el dilema

Ja s’han celebrat les eleccions al parlament de Catalunya i el resultat ens dibuixa una situació molt complicada per formar govern. Dels més de 2 milions de catalans que vàrem votar per la independència el dia 1 d’octubre del 2017, molts s’han quedat a casa i no han votat emprenyats o decebuts per la manca d’unió i entesa dels polítics nacionalistes catalans que ens havien d’apropar a l’autodeterminació.
Els socialistes han mobilitzat a més votants i han guanyat les eleccions i, en canvi, els partits independentistes, exceptuant a Junts, han perdut molts escons i la majoria absoluta que tenien al Parlament.
Quin dels dos candidats serà capaç de formar govern, dependrà del que faci ERC, ja que Salvador Illa i Carles Puigdemont opten a ser president, però necessiten el suport d’ERC per poder-ho ser.
ERC ha donat durant aquests darrers anys suport als socialistes, amb la idea que a través de la taula de diàleg aconseguirien avançar cap a l’autodeterminació, però crec que això és el que els ha fet perdre molts dels votants que els havien donat suport, ja que s’ha demostrat que no ha servit per a quasi res. De fet pel que sí ha servit ha sigut per pacificar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya donant una imatge que el procés ja no tenia força per avançar.
Si ERC continua donant suport als socialistes i permet la investidura de Salvador Illa, tal com sembla o diuen que cal fer l’Oriol Jonqueres, en Tardà, en Rufian i altres dirigents del partit, possiblement serà la mort d’aquest partit històric que, anys enrere ens havia fet somniar amb la independència.
Si ERC dona suport a la investidura de Carles Puigdemont, cosa molt improbable donat el menyspreu que alguns dels seus dirigents han demostrat que tenen pel President Puigdemont, a aquest encara li caldria l’abstenció dels socialistes en segona volta de les votacions per poder ser president, cosa també poc probable que passi tot i la pressió que Junts pugui fer a Pedro Sánchez amb els 7 diputats a Madrid que li han permès ser president.
Si ERC opta per no donar suport a cap dels dos candidats, anirem a la repetició de les eleccions.
Els pocs més de 8.000 afiliats a ERC tindran la decisió a les seves mans i d’ells en dependrà l’esdevenir del govern català. O bé encara creuran útil l’estratègia defensada per Jonqueres de fer costat als socialistes, o bé la que ja defensa la Marta Rovira, que cal un canvi de dirigents i de rumb de la política del partit.
Personalment, crec que hi haurà noves eleccions el mes d’octubre i, si és així, de nou tot passarà perquè els independentistes que no ho van fer, aquesta vegada vagin a votar i no es quedin a casa.
La política la fas tu o bé te la fan els altres!!