0 Shares 896 Views

Salvador Espriu. La Pell de Brau

2 de febrer de 2021
896 Views
Per: Francesc Canellas.-

Salvador Espriu

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els pont de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat

                                                     La Pell de Brau

Tres idees flueixen en el poema 46 de la Pell de Brau molt fàcils de deduir:

La primera cau sobre el seu propi pes: un poble ha d’estar per damunt d’un individu (clara referència a la dictadura franquista) i no al revés.

La segona: s’han d’obrir ponts de diàleg entre tos els habitants d’aquesta Sepharad (nom amb què els jueus hispànics van denominar Espanya quan van ser expulsats a finals del segle XV i que encara ara conserven). Tot això s’ha de fer a poc a poc, com la pluja lenta i constant arriba a les arrels dels sembrats i l’aire dolç conforti benignament la fràgil i nova societat que somiava Espriu.

I la tercera: que la llibertat difícil, però merescuda, sigui el final del projecte.

Aquests conceptes tan “complicats” no van ser entesos per bona part de la societat espanyola.

Salvador Espriu publica el 1960 “La Pell de Brau”. Són 54 poemes que tenen com a temàtica central, trobar l’equilibri dels diferents pobles hispànics amb un intent d’oblidar la guerra civil i les seves conseqüències, molt vigents en aquell moment (i potser encara ara).

 

José Agustín Goytisolo els va traduir al castellà molt poc després, a fi de donar a conèixer el seu missatge a tothom. El resultat va ser nefast: l’Espanya franquista s’hi va posar totalment en contra i no ho van entendre o no ho van voler entendre. El poeta va ser considerat com un català perillós i separatista. Els progressistes, teòricament a l’oposició, van optar, més o menys com ara, per un silenci llastimós.

Afortunadament, seixanta anys més tard, som molts els catalans que hem decidit que no hi ha res a fer amb un estat, és igual qui mani, que segueix en les mateixes idees abans exposades. Els resultats de les eleccions així ho ratifiquen.

Davant d’això, el millor és no enfadar-se, no posar-se nerviós i que cadascú vagi pel seu camí. Amen.

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Guillem Muñoz 14è a la Marathon Cup BTT de Gavà
69 views
69 views

Guillem Muñoz 14è a la Marathon Cup BTT de Gavà

Jaume Grandia - 26 de març de 2024
Foto record: Fa 20 anys. – Fruitosenc
229 views
229 views

Foto record: Fa 20 anys. – Fruitosenc

Jaume Grandia - 26 de març de 2024
Concurs millor Sommelier de Catalunya
73 views
73 views

Concurs millor Sommelier de Catalunya

Dani Casas - 25 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com