0 Shares 307 Views

S’acosta Nadal

30 de novembre de 2022
307 Views

Es comencen a veure espectaculars motius nadalencs que com cada any engalanem els nostres municipis de cara a les festes entranyables que s’acosten. Tornarem a estar envoltats de llums i bons desitjos i ja començo a sentir la nostàlgia d’una de les festes que més m’han agradat sempre i que gaudeixo amb molta il·lusió. Son jorns d’abraçades sinceres, de cantar boniques cançons i d’estimar-se amb pau i alegria.

Amb el Nadal arriben les celebracions, les reunions familiars i les compres. Per això, us recomano que per gaudir al màxim d’aquestes festes d’una manera responsable, cal planificar els nostres hàbits i ser uns consumidors  reflexius a l’hora d’acontentar el nostre paladar sense que se’n ressenti massa la nostra economia. Abans d’acabar aquest mes, podríem començar a elaborar una llista, la gran aliada per saber què s’ha de comprar, tenint en compte la colla que serem i el que volem fer per menjar.

Un dels problemes que es presenta cada any en aquestes dates és escollir el que menjarem. Com ja sabeu tot és molt car i probablement ens haurem d’oblidar d’alguns productes que anys arrere solien ser habituals: marisc, foie gras, peixos salvatges, llobarros, orades, déntols, varietats de les quals en queden pocs i que segurament seran caríssims. Potser que ho reconsiderem i tornem a pensar en l’escudella i carn d’olla, plat reverencial dels catalans que no solia faltar en la majoria de cases i ara és objecte d’una gran decadència. Malgrat que sigui una vegada a l’any, crec que val la pena que recuperi el seu protagonisme.

El menú típic nadalenc desaparegué pràcticament de les nostres taules a causa de les noves modes foranies i, també, per esnobisme. En els darrers anys la majoria només pensàvem en el peix,—potser per influència espanyola, el famós besuc a la madrilenya, el marisc gallec— i algunes sofisticades delícies franceses. Crec que ja és hora que toquem de peus a terra i tornem a la nostra cuina, la tradicional de la qual ens podem sentir molt cofois i orgullosos. És una bona cuina que els nostres avantpassats van saber fer-se seva i que ara, fins hi tot,  pot ser una bona opció per a la butxaca. En el context en què cada dia es fa més difícil menjar una bona escudella, aquest Nadal  pot ser una bona ocasió per omplir la casa d’aquell perfum deliciós que molts ja ni recorden.

I ho dic, perquè molts anys arrere en les cases  del poble era habitual menjar aquest plat durant   l’hivern, almenys un cop a la setmana, sobretot per motius econòmics. Aquella contundent marmita d’escudella va cobrir durant moltíssims anys les mancances alimentàries de moltes famílies amb l’aprofitament de les restes càrniques sobrants d’una manera prou saludable i eficient,—ja sabien aquelles dones com fer-ho. Per això, enguany per Nadal, us proposo un menú-tradició que empleni les vostres llars d’aquella aroma carregada de nostàlgia i bons records. Això sí, elaborada amb productes de primeríssima qualitat, i dedicant-hi tot el temps necessari.

Desprès de l’escudella ja podem tirar pel dret amb el rostit. El pollastre de pagès, un capó del Prat, un bon gall negre del Penedès, un ànec o un tall rodó de vedella amb bolets. Fem per Nadal aquella cuina antiga i suculenta, recordant els sabors d’aquells moments plàcids i màgics de la nostra infantesa; i no cal que penseu en el preu que aniran les gambes, llamàntols, escamarlans o els bous de mar. Encarregueu al vostre carnisser el que necessiteu per fer aquests dos plats fenomenals de la nostra cuina, i deixeu el marisc per un altre dia. Sols és un suggeriment.

No puc evitar que m’atrapi, com cada any, la nostàlgia del Nadal que em fa sentir l’agradable sensació que els que no hi són també hi siguin una mica. És una cosa bona la nostàlgia? Penso que si el que predomina és una posició tossuda que “qualsevol temps passat fou millor”, com sols escoltar massa sovint, el resultat que se’n deriva davant de la vida, no és de cap ajuda. Ara bé, la nostàlgia  entesa com el reconeixement dels teus vincles amb el passat, amb les vivències, les persones estimades i altres anècdotes que et van fer feliç, llavors, crec que dóna consistència a la teva pròpia identitat. Algunes vegades el sentit de la nostàlgia ben enfocat pot constituir una força per tirar endavant. No m’agrada parlar del meu passat amb ningú, però m’agrada recordar-lo. Si estem satisfets del que hem estat i hem fet al llarg de la nostra vida, és també una manera d’estimar-nos.

Nadal té el poder màgic d’integrar el passat amb el present i tot el que ets capaç de somiar per al futur de tots els que estimes. Prepareu-vos per  passar un bon Nadal. És el que us desitjo.

Foto: GettyImages

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
47 views
47 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
789 views
789 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
312 views
312 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com